La violència masclista ha deixat més de 500 nens orfes des del 2004

Uns 40 nens perden cada any la seva mare com a conseqüència de la violència masclista, cosa que suposa des del 2004 més de 500 orfes que, a més, pateixen el "doble estigma" d'haver quedat abandonats a la seva sort per part dels poders públics.

És el que denuncien la Fundació Dones i el Fons de Beques Fiscal Soledad Cazorla al primer informe anual que realitzen sobre "la realitat oculta" dels menors orfes de la violència masclista que han presentat aquest divendres i que portaran dilluns que ve al Congrés.

Des del 2013, any en què van passar a formar part de les estadístiques oficials, fins al passat 22 de febrer, 250 persones han patit la pèrdua violenta de la seva mare per part de la seva parella o exparella, de les quals 166 eren menors d'edat, una xifra que es tradueix en una mitjana de 40 orfes a l'any. Si s'extrapolen aquestes dades fins al 2004, any en què es va posar en marxa la llei integral contra la violència masclista, el total de menors orfes se situa al voltant dels 500, ha assenyalat la presidenta de la Fundació Dones, Marisa Soleto.

Després de l'assassinat de les seves mares, amb les quals vivien la majoria d'aquests orfes, sol ser la família materna la que sol assumir la responsabilitat de mantenir-los. Però no sempre és així. És especialment "preocupant" quan els petits acaben anant a viure amb els familiars del pare perquè, a més de ser "molt més difícils de localitzar", segueixen mantenint en ocasions contacte amb el seu progenitor. 

"Parlem de sentiments: ¿Com no voldrà l'avi que el net vegi el seu fill?", s'ha preguntat Joaquín Tagar, membre del comitè de selecció del Fons de Beques Fiscal Soledad Cazorla, entitat que al llarg del 2016 ha aconseguit concedir sis d'aquestes ajudes a tres famílies per un import total de 7.535 euros. 

Es tracta d'ajudes dirigides fonamentalment a l'educació d'aquests menors, que solen presentar un rendiment més baix que la resta, i amb aquestes se sufraguen activitats extraescolars i de reforç. També per afrontar les taxes acadèmiques i universitàries, ja que en els casos que els familiars són grans (els avis) "tenen una por enorme de no poder afrontar-les" quan ells faltin.