Carmena immobilitza el bus ultracatòlic contra els transsexuals

Colau i Marín anuncien la mateixa mesura si el vehicle d'Hazte Oír arriba a Barcelona i l'Hospitalet

La Generalitat trasllada el cas a la Fiscalia de Delictes d'Odi

 

 

3
Es llegeix en minuts
MANUEL VILASERÓ / MADRID

L’autobús de l’organització ultracatòlica Hazte Oír que transmet missatges contra els nens transsexuals no ha estat ni 48 hores al carrer. La policia municipal de Madrid el va immobilitzar ahir al vespre després que l’ajuntament presidit per Manuela Carmena anunciés la seva intenció d’impedir que continués escampant el seu missatge d’«odi». A Barcelona i a l’Hospi-talet de Llogregat, els equips de les alcaldesses Ada Colau i Núria Marín, respectivament, van anunciar l’aplicació d’una mesura similar si arribava a les seves ciutats.

Són només tres de les innombrables reaccions que en poques hores va suscitar la iniciativa, rebutjada per tot l’arc parlamentari, des del PP (inclòs el Govern) fins a IU. Tots van demanar la intervenció de la fiscalia. La Generalitat de Catalunya fins i tot es va avançar enviant el cas a la Fiscalia de Delictes d’Odi.

'Els nens tenen penis. Les nenes tenen vulva. Que no t’enganyin. Si neixes home, ets home. Si ets dona, continuaràs sent-ho'. Amb aquests inequívocs missatges va començar a circular dilluns el bus pels col·legis de Madrid amb l’objectiu confés de fer promoció del llibre '¿Sabes lo que quieren enseñarle a tus hijos en el colegio? Las leyes de adoctrinamiento sexual'.

Poc després, els col·lectius de LGTB de la capital d’Espanya van encendre la metxa de la indignació i a Change.org va començar una recollida de firmes que en 24 hores n’havia aconseguit més de 100.000.

El mateix termini en què els ajuntaments de Madrid i Barcelona van iniciar la caça del símbol rodant de l’odi ultra. La portaveu del consistori madrileny, Rita Maestre, havia anunciat unes quantes hores abans de la immobilització que estava posant «les mesures oportunes» perquè aquell autobús deixés de circular. El regidor de Seguretat, Javier Barbero, va dir que la policia va paralitzar «l’autobús de la vergonya».

APLICACIÓ DE LA NORMATIVA

El consistori ha considerat, després d’analitzar-ho amb els seus tècnics municipals, que hi havia «dades» d’infracció de l’ordenança sobre anuncis exteriors, que «prohibeix [la publicitat] en qualsevol tipus de vehicle o remolc, en circulació o estacionat, excepte la que es faci en els vehicles destinats a transport públic». I aquesta és la normativa que ha aplicat.

No és clar que l’ajuntament madrileny pugui impedir que el bus surti de la ciutat. La previsió d’Haz-te Oír era portar el vehicle a València dimecres, a Barcelona divendres i a l’Hospitalet de Llobregat i Sant Cugat del Vallès dissabte. En cap d’aquests llocs tampoc serà benvingut, però podria intentar entrar-hi. La regidora barcelonina de Feminismes i LGTBI, Laura Pérez, ha advertit que el consistori «no es quedarà de braços plegats».

MULTA DE 3.000 EUROS

Notícies relacionades

«Si arriba a Barcelona haurem d’esperar que faci la seva activitat per aturar-lo i procedir a les sancions via llei i ordenança; per tant, no podrà circular per la ciutat», va remarcar Pérez. Fonts municipals apunten que a més de la immobilització se li podria imposar una multa de fins a 3.000 euros. L’ajuntament es va posar en contacte per aquest motiu amb la Conselleria de Justícia, que va traslladar el cas a la Fiscalia de Delictes d’Odi.

L’Hospitalet no autoritzarà que s’aturi i tampoc permetrà que el vehicle utilitzi megafonia per difondre els seus missatges. L’alcaldessa de la localitat va dir que «la discriminació per identitat de gènere és un problema molt greu, sobretot entre menors d’edat». El portaveu parlamentari del PP, Rafael Hernando, va qualificar de «disbarat» la iniciativa, mentre que la presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, ho veu com «una absoluta provocació». 

Jorge Fernández Díaz va declarar Hazte Oír associació d'"utilitat pública"

La ressenya del 'BOE' portava la rúbrica de l'aleshores ministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz, conegut pels seus postulats ultracatòlics. Poden ser declarades d’utilitat  pública les entitats que tinguin com a objectius, entre altres, la «promoció i atenció a les persones en risc d’exclusió per raons físiques, socials, econòmiques o culturals, i qualssevol altres de naturalesa similar».