Narbona retreu al CSN que el permís a Garoña no inclogui data de tancament

La membre del Consell de Seguretat Nuclear (CSN) Cristina Narbona va alertar en l’explicació del seu vot en contra de la reobertura de Garoña que el ple d’aquest organisme havia pres «una llarga cadena de decisions des del 2013 (…) orientades a facilitar la reobertura de la central nuclear de Garoña» per iniciar amb aquesta instal·lació «la regulació de l’operació a llarg termini del parc nuclear espanyol, fins als 60 anys de funcionament».

La consellera fa un repàs en el seu escrit a set decisions preses pel regulador que han anat obrint la porta a l’allargament de la vida útil de Garoña i, per extensió, de la resta de centrals, decisions sobre les quals, recorda, «sempre» ha votat en contra.

Narbona també critica que no es fixi un límit temporal a la renovació de la llicència. «És la primera vegada des del 1999 que el CSN fa un informe favorable en què no s’estableix cap límit per a la renovació que s’atorgarà per part del ministeri, que té l’última paraula», assenyala. L’exministra del PSOE basa també el seu no en el fet que els propietaris han incomplert la condició imposada des del 2009 de realitzar-hi tot un seguit d’inversions en seguretat.

Notícies relacionades

El CSN pretén donar permisos sense límit de caducitat a les nuclears

La vida en un garatge de tres nens de l’Hospitalet: «¿Fins quan hem d’estar així?»

Els quatre consellers restants hi van votar a favor i tres d’ells, a excepció del president, també van publicar la seva explicació. Rosario Velasco, la vicepresidenta del CSN, nomenada com Narbona a proposta del PSOE, respon a l’exministra que el seu vot «no és ideològic», sinó que es refereix exclusivament a la seguretat nuclear i protecció radiològica i respon a «evidències basades en els informes tècnics».

CAÑETE RESPECTA LA DECISIÓ 

El comissari europeu d’Acció pel Clima i Energia, Miguel Arias Cañete, també va intervenir en la polèmica a l’assegurar ahir que la política de la Comissió Europea sobre l’ampliació de la vida útil de les nuclears passa per deixar la decisió en mans dels estats. Si aquests decideixen prolongar el funcionament, Brussel·les hi estarà d’acord, sempre que es garanteixi que es compleixen les condicions de seguretat.