Víctimes, còmplices i botxins del 'bullying'

Els protagonistes de l'assetjament escolar estan clarament identificats, ara només falta que deixin de ser-ho, diuen els experts

 

  / RICARD CUGAT

3
Es llegeix en minuts

Víctimes, assetjadors i testimonis. Són els tres protagonistes de l'entramat del 'bullying', una situació cada vegada més complexa a causa de la irrupció de les noves tecnologies i la conversió de les xarxes socials en el gran mitjà de comunicació entre joves. Psicòlegs, educadors i fins i tot els cossos de seguretat tenen molt ben identificats tots els seus perfils. Ara només falta, adverteixen, que deixin de participar en aquests actes, que hi posin fi.

LA VÍCTIMA

NENS DE PERSONALITAT FRÀGIL QUE ACABEN ODIANT L'ESCOLA

El perfil de la víctima d'assetjament escolar parla de nens (pot començar ja als 8 anys) amb una personalitat feble i insegura, amb una baixa autoestima -que pot ser conseqüència, d'altra banda, del mateix assetjament-, que desemboca en fracassos o dificultats escolars, en nivells alts d'ansietat i en una fòbia absoluta a l'escola. L'agressor els tria moltes vegades per les seves característiques físiques, perquè porten ulleres, perquè estan grassonets, perquè són els que treuen més bones notes o pel color dels cabells. Qualsevol tret que els faci diferents del grup és una excusa per convertir-los en objecte d'atac. 

L'AGRESSOR

UN MANIPULADOR HÀBIL QUE BUSCA RECONEIXEMENT

“L'assetjador, que sol ser una persona que busca el reconeixement dels companys, aprofita aquestes diferències per caricaturitzar la víctima, ridiculitzar-la, perquè així li és més fàcil aconseguir el suport del grup, un grup que moltes vegades no té una escala de valors formada”, constata Ferran Barri, psicòleg clínic i psicopedagog i orientador en un institut de secundària. Els agressors, prossegueix Barri, “són hàbils manipuladors, moltes vegades nois amb problemes d'afectivitat en les seves famílies i que es reforcen fent coses que els fan sentir-se líders”.

El ‘bullying’ és, afegeix l'investigador de la Universitat de Vic (UVic-UCC) Gerard Coll-Planas, una expressió associada a l'etapa de construcció de la pròpia identitat, “una expressió que genera violència contra el que és diferent”. “No n'hi ha prou fent-los una xerrada o organitzant un taller de tolerància, entre altres raons perquè el seu efecte acaba resultant mínim davant la quantitat de models i d'informacions que reben aquests nois diàriament”, constata. Es tracta, insisteix, d'un problema més complex, que no solament es manifesta en forma d'homofòbia, “també de xenofòbia, de racisme, d'intolerància”.

LES TECNOLOGIES

LES XARXES SOCIALS PERPETUEN L'ASSETJAMENT LES 24 HORES

Les situacions d'assetjament escolar ja no s'acaben quan s'arriba a casa. Les xarxes socials, nous fòrums juvenils, perpetuen els insults i les humiliacions a sobre en públic. Missatges de WhatsApp, de Facebook, d'Instagram, de Snapchat (on en principi desapareixen al cap de 24 hores), preguntes capcioses a Ask.com, als antics Informers… Qualsevol mitjà és vàlid per als assetjadors, que a més demostren la seva nul·la empatia i una pietat zero.

Tampoc hi ajuda l'accés als 'smartphones' a edats cada vegada més joves (el 50,9% dels nens d'11 anys tenen mòbil i el 72,7% dels de 12, segons dades de l'INE de l'octubre del 2016), i això ha portat la policia a advertir de casos seriosos de ciberassetjament ja a primària, quan l'edat habitual era fins ara els 13 anys.

L'ENTORN

TRENCAR LA LLEI DEL SILENCI I EL 'EFECTE RAMAT'

El pitjor per al menor assetjat no és només suportar l'actitud dels assetjadors sinó la del seu entorn, que o bé treu importància a la situació o sembla participar de l'abús. Que els companys de classe deixin d'aplaudir o consentir l'actitud avassalladora dels abusadors és una de les millors estratègies de cara a frenar aquesta plaga.

Que sigui a l'abusador a qui s'obligui a canviar de col·legi, de cercle, que es deixi de victimitzar la víctima són algunes de les estratègies que persegueixen els experts, que lamenten que al menor assetjat se'l penalitzi a més amb l'obligació d'haver de reconstruir el seu cercle d'amics o desplaçar-se a una escola més llunyana. Una doble victimització innecessària i injusta, adverteixen.

Notícies relacionades

A més, assenyalen, el canvi de col·legi, mesura adoptada pel 10% dels pares, resulta "poc eficaç" perquè amb els mòbils l'assetjament es reprodueix en el 30% dels casos. Un estudi de la Fundació Ajuda a Nens i Adolescents en Risc (ANAR) reclama com a més efectiu que la víctima rebi tractament psicològic per adquirir les habilitats necessàries per defensar-se i enfortir la seva autoestima i que el centre adopti mesures.

Experts de l'Organització Mundial de la Salut, que situen Espanya com el setè país en casos de ciberassetjament, han conclòs que és necessari adoptar un protocol d'actuació unificat per als centres escolars que eviti l'anomenat “efecte ramat”, la tendència social a seguir els dictats del més fort. ANAR ha creat una campanya específica dirigida als espectadors d'assetjament, als quals considera “còmplices” de la situació. Han editat cartells que insten a trencar el silenci i a difondre que “No ets un xivato per recolzar qui pateix”.