Anar al contingut

La qualitat de l'ensenyament

Així es forma la primera fornada de mestres innovadors

La Universitat de Lleida imparteix un grau de Magisteri pioner que ensenya a aplicar les noves metodologies

La millora de l'escola exigeix docents capacitats en les didàctiques renovadores

MARÍA JESÚS IBÁÑEZ / LLEIDA

Així es forma la primera fornada de mestres innovadors

Primer dispara, després pregunta. Així es titula el taller a què assisteixen una trentena d’estudiants de primer curs de Magisteri. Atents a les explicacions del fotògraf Llo-renç Rosanes, que els introdueix en els rudiments de la disciplina, els estudiants del grau de Gestions Creatives de la Universitat de Lleida (UdL) formen un cercle, pregunten i plantegen les seves pròpies propostes al ponent avui convidat. És una classe activa, dinàmica, molt pràctica. Res a veure amb les tradicionals lliçons magistrals de tota la vida. 

«De les últimes investigacions dutes a terme en Pedagogia es conclou que s’han de renovar les metodologi-
es docents, que cal, fins i tot de forma urgent, proporcionar als alumnes eines perquè siguin ells mateixos els que avancin en l’aprenentatge… Nosaltres, aquí, mirem de preparar els estudiants, que d’aquí uns anys seran mestres, perquè siguin capaços d’ensenyar d’aquesta manera», explica Pepa Valls, coordinadora del grau universitari que s’imparteix des del 2015-2016, únic d’aquestes característiques a Catalunya.

TEORIA I PRÀCTICA

Els estudis, que van adreçats de moment a futurs docents d’educació infantil, combinen els tallers (com el de fotografia) amb les classes de teoria, «perquè també han de conèixer les raons per les quals fan el que fan», assenyala la professora de la UdL. Per poder aplicar mètodes innovadors a les seves classes, els ara estudiants de Magisteri han de conèixer bé què deien Maria Montessori, Céléstin Freinet o Ovide Decroly, han de dominar les teories de l’escola activa i l’aprenentatge per projectes i han de ser, així mateix, capaços d’estimular el treball col·laboratiu i preparar una classe invertida. Ells seran, quan acabin d’aquí un parell d’anys, la primera fornada de mestres innovadors formats a la universitat exclusivament amb aquest propòsit.

«Necessitem professors que deixin de ser mers transmissors de coneixements i que siguin dissenyadors de dinàmiques, que ells mateixos deixin d’actuar individualment i sàpiguen treballar en equip», reclamava, en un debat a la Universitat Abat Oliba (UAO-CEU), Xavier Aragay, ex director general de Jesuïtes Educació i responsable de l’avaluació del programa d’innovació introduït a les escoles que l’ordre té a Catalunya,  

APRENDRE PER REPRODUCCIÓ

«El problema és que molt sovint els professors acaben reproduint el que han vist ells com a alumnes i això, portat al sistema educatiu, implica que es reprodueixin també les desigualtats entre alumnes», va afegir Iolanda Arboleas, directora de l’institut de Sils, un centre del projecte Escola Nova 21, al mateix fòrum.

 

Estudis amb 175 anys d'història a Lleida

La facultat d’Educació de la Universitat de Lleida (UdL) celebra aquests dies el 175è aniversari de la fundació de l’Escola Normal Masculina de la ciutat, que va ser una de les primeres d’Espanya on es van impartir estudis de Magisteri. La de Barcelona no es va posar en marxa fins a quatre anys més tard.

L’escola de mestres lleidatana va començar, aquell 26 de novembre de 1841, «amb només 21 alumnes, una aula i un professor», explica l’actual degà, Carles Alsinet. «I l’any següent, es va crear l’escola de pràctiques, amb 50 nens d’entre 6 i 12 anys», afegeix. Va ser la primera escola pública moderna de Lleida, subratlla.

No està sent senzill, admet la coordinadora del grau de Gestions Creatives, en el qual hi ha matriculats 120 alumnes, entre primer i segon curs. «¿Com s’ensenya a un docent a ser innovador? ¿Com aprèn algú a tenir iniciativa, a saber formar equips d’alumnes, a estimular l’aprenentatge?», es pregunta Valls. «Abans d’oferir la carrera als alumnes, vam estar temps treballant a definir quina mena de mestres volíem formar» i vam concloure que s’havia de donar prioritat al pensament crític, la creativitat, el treball col·laboratiu i les actituds proactives», explica. 

Un dels èxits ha sigut la implicació que hi ha hagut per part de la vintena de professors que imparteixen classes en aquesta titulació de la facultat d’Educació. «Excepte en un cas, el d’un professor de més edat que va preferir seguir impartint classes com ha fet sempre, la resta de docents estan col·laborant de forma molt estreta», indica Valls. «Tant ens fa que segueixi havent-hi alguna classe segons les metodologies més tradicionals, perquè els estudiants en vegin també el model», postil·la. «El més important és que hem començat a crear una certa cultura de col·laboració entre professors universitaris, cosa que no és gaire habitual en l’àmbit universitari», destaca.

LA CLASSE MAGISTRAL

«Potser la nostra sorpresa més gran l’any passat va venir dels alumnes… Ens vam adonar, amb el curs ja  començat, que molts no sabien ben bé què fer quan els plantejàvem un projecte», relata Helena Ayuso, professora de Didàctica de les Ciències Socials en aquest grau. «Ells també van haver de fer una adaptació i no els va resultar fàcil, perquè tota la seva trajectòria acadèmica anterior ha sigut amb el model de classe magistral, on el professor marcava el ritme i el mètode de treball», afegeix Valls.

Els resultats de la posada en marxa d’aquests estudis «són positius, però encara intuïtius», admet la coordinadora del grau que assegura que s’estan recollint dades i experiències «per poder avaluar i validar els processos que s’estan aplicant». De moment, no obstant, la investigació està pendent d’obtenir finançament per tirar endavant. 

 

Quan un museu o un solar buit són també aules

 

A més a més de la facultat, els alumnes del grau universitari de Gestions Creatives de la UdL, «l’espai públic, els parcs de la ciutat o els solars buits, un museu o qualsevol equipament cultural on es pugui portar a terme una acció educativa acaben convertint-se en aules o llocs d’aprenentatge», explica la professora Helena Ayuso, que imparteix Didàctica de les Ciències Socials.


El grau està concebut de tal manera que els estudiants creen el seu propi itinerari formatiu, cursant (també ho poden fer on line) «uns determinats temaris o badges, a més a més de les matèries obligatòries», explica la coordinadora del grau, Pepa Valls. Aquests badges tracten qüestions monogràfiques, «desenvolupades per cadascun dels professors que fan classes en el grau i que són les competències específiques que han d’haver aconseguit els estudiants per arribar a ser bons professionals de l’educació». Així, hi ha badges, relacionats amb el pensament científic i la investigació i altres de relatius a les narracions i el coneixement de l’entorn social. 

 

«Som conscients que aquest és un projecte viu i subjecte a revisions, i per això es realitzen assemblees perquè els estudiants qüestionin el model i prenguin ells mateixos decisions sobre la seva pròpia formació», assenyala Ayuso.

0 Comentaris
cargando