Mor l'astronauta John Glenn, una llegenda de l'espai

El seu viatge va durar només 4 hores, 55 minuts i 23 segons, però aquelles tres voltes a la Terra en una càpsula espacial van marcar una fita per als Estats Units en plena guerra freda. L’orgull nacional estava ferit, després que la Unió Soviètica s’hagués avançat en la carrera espacial amb el viatge de Iuri Gagarin, el primer home a orbitar per l’espai. Però aquell 20 de febrer del 1962, quan John Glenn va completar la missió a bord del 'Friendship 7', la pugna va quedar en taules.

«El verdader últim heroi nacional que els Estats Units han produït», com el va descriure al seu dia l’escriptor Tom Wolfe, va morir ahir al seu estat natal d’Ohio als 95 anys. Va morir en un hospital dedicat al tractament del càncer, després que la seva salut s’agreugés en els últims anys, en què també va patir un vessament cerebral. 

«Bona sort, John Glenn, fins a les estrelles», va dir la NASA per acomiadar-lo, reproduint les paraules que li van dedicar els col·legues del programa Mercury quan es va enlairar en la seva primera missió espacial. Les restes seran enterrades al cementiri nacional d’Arlington, on descansen molts dels militars nord-americans caiguts en combat.

Aquell heroisme de què parlava Wolfe no només se’l va guanyar a l’espai, sinó també al camp de batalla. Glenn va pilotar un total de 149 missions de combat durant la segona guerra mundial i la guerra de Corea, abans de sumar-se a l’incipient programa espacial.

Encara que no va ser el primer nord-americà a arribar a l’espai (ho van fer dos més abans que ell), va ser el seu viatge orbitant la Terra el que va capturar com molt poques vegades abans o després l’atenció nacional. «Oh, la vista és tremenda», va dir aquell famós dia quan era a més de 160 quilòmetres de la Terra.

ELOGIS D’OBAMA

«John sempre va tenir el que havia de tenir», va assenyalar ahir el president Barack Obama en un comunicat. «Ens recordava que amb coratge i esperit de descobriment no hi ha límits per a les altures que podem assolir junts». 

Notícies relacionades

Les pluges tornen a partir de demà i podrien ser copioses

La concertada catalana, la més cara i menys finançada

La seva carrera de servei públic no es va acabar allà. Després de ser condecorat pel president Kennedy, es va acostar al Partit Demòcrata i va començar a pensar en la política, un pas que va fer definitivament sis setmanes després de l’assassinat del seu mentor, JFK. Va decidir presentar-se a senador pel seu estat natal d’Ohio i durant els 24 anys següents va servir a Washington. El 1984 fins i tot es va presentar a la presidència.

Ni tan sols sent un jubilat, Glenn va deixar de somiar. El 1998, a l’edat de 77 anys, va tornar a embarcar-se en una missió espacial, aquella vegada a bord del transbordador 'Discovery', i es va convertir en la persona més gran d’edat que viatjava a l’espai.