La Martina reapareix sana i estàlvia a Sant Sebastià

Centre comercial de Sant Sebastià, set del vespre. A una dona li crida l’atenció la cara d’una jove adolescent. De cop, s’adona per què: és la de la nena que busquen a Catalunya. La clienta avisa l’Ertzaintza, però quan els agents hi arriben ja no hi ha rastre d’ella. Es mobilitzen per buscar-la pels voltants del centre i apareix al cap de pocs minuts en una biblioteca. S’hi acosten, li pregunten si és Martina Alemany i la jove respon que sí. Aquest és el relat de l’aparició de Martina que la policia basca li va explicar al pare de la noia i que ell, al seu torn, va explicar a aquest diari.

És el final feliç d’una història que havia començat 36 hores abans a la capital catalana, amb la mateixa protagonista marxant del seu domicili –possiblement– fins a l’estació de Sants. Llavors la seva cara no va cridar l’atenció a ningú. Encara faltaven unes hores perquè es convertís en la més buscada de Catalunya.

La Martina, de 16 anys, dilluns es va llevar més aviat que de costum. Els va dir als seus pares que havia de marxar abans perquè necessitava fer fotocòpies. Va agafar la seva motxilla rosa i va tancar la porta. Al passar pel costat de les bústies de l’entrada de la finca, va introduir una nota per l’escletxa de la seva i va desaparèixer.

UN EXAMEN A L’INSTITUT

Les classes de primer de batxillerat al col·legi Ipsi comencen a les vuit del matí. Quan ahir ho van fer, la Martina no era al seu pupitre. L’absència podia ser perquè feia campana per preparar l’examen que tenia a la una. Va arribar l’hora del control i tampoc va aparèixer. A les 14.15 hores tenia programada una visita mèdica a l’Hospital Clínic. Estava previst que la noia rebés en aquest centre mèdic un tractament per al trastorn alimentari que pateix des de fa més d’un any i mig. Tampoc hi va anar.

La inquietud es va transformar en alarma i els seus pares se’n van anar a la comissaria dels Mossos d’Esquadra ubicada a la plaça d’Espanya per presentar una denúncia. Els progenitors estaven fent una cosa que a Catalunya passa unes 1.700 vegades cada any. Hi ha cinc menors com ella –d’entre 13 i 17 anys– que desapareixen diàriament. ¿Per què el cas de la Martina ha sigut diferent?

FORMIGUERS SOCIALS

Genís Roca, expert en xarxes socials, enumera dos factors que expliquen per què una informació es viralitza a Twitter, Facebook o WhatsApp. El primer és que «la comparteixin usuaris rellevants». El segon és que «la divulguin mitjans de comunicació». En aquesta desaparició es van donar les dues coses. Abans que es complissin 24 hores d’una desaparició aparentment voluntària, la Martina ja era tendència a Twitter. La seva mare, Ester, va demanar ajuda al seu Facebook i la notícia en poques hores s’havia compartit «més de 30.000 vegades».

Dilluns a última hora, el compte oficial dels Mossos d’Esquadra, conscients de l’enrenou que estava armant la desaparició de la noia, va confirmar que l’estaven buscant. «Si no ho airegen a Twitter en els altres 1.700 casos és senzillament perquè ningú els pregunta res i perquè no aixequen aquesta polseguera», els defensa Roca.

Més enllà de la «solidaritat de sofà» –en paraules de Roca– que porta els ciutadans a incrementar el ressò d’un fet sense més esforç que el de compartir-ho al seu compte, per buscar la Martina hi va haver molts pares de l’entorn més pròxim que es van arremangar i es van posar a buscar-la.

Cap a la una de la matinada, l’Ester tenia la casa plena de persones que «necessitaven fer alguna cosa». «Sabem que no la trobarem, però hem d’intentar-ho», explica que li deien. Es van repartir els barris de la ciutat i van sortir a patrullar.

Mentre aquesta batuda nocturna es portava a terme, la mare va passar tota la nit esprement-se el cervell imaginant-se on podria ser la seva filla. «Si s’hagués quedat a dormir a casa d’un amic, els seus pares m’haurien avisat. Potser està amb algú més gran que viu sol. ¿Però qui?», s’interrogava sense resposta. En realitat, la Martina havia passat la nit sencera en un portal de Sant Sebastià.

Notícies relacionades

Elogi del silenci, la serenitat i la senzillesa

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Dimarts a primera hora, el pare va trobar la nota que havia deixat la Martina a la bústia. La jove confirmava que havia marxat voluntàriament. Agents de la Unitat d’Investigació dels Mossos ja havien començat una investigació per trobar on era. Després d’entrevistar els pares i l’entorn més pròxim de la jove, van intentar també geolocalitzar el seu telèfon mòbil però estava apagat i la nena, a més, l’havia deixat a la seva habitació.

AVÍS A L’ERTZAINTZA

El que sí que va resultar d’una gran ajuda va ser buscar informació al seu ordinador. Les últimes fotos que s’havien buscat eren les de la ciutat de Sant Sebastià. Els Mossos van donar a l’Ertzaintza un avís que va acabar sent clau. El portaveu del cos policial, Xavier Porcuna, va oferir ahir al migdia una conferència de premsa amb assistència multitudinària a la comissaria de les Corts. Demanava calma per evitar falsos rumors, insistia en la col·laboració ciutadana i recordava que la immensa majoria de desaparicions es resolen durant els quatre primers dies. Així ha passat també aquesta vegada.