Fre al negoci de les notícies falses a internet

Donald Trump donava tant joc a les televisions, les webs i els diaris, que els mitjans li van fer la campanya gratis. Però també hi va haver gent que es va aprofitar del seu ganxo mediàtic per fer diners a costa seva. A Velnes, Macedònia, uns joves van crear una xarxa de blogs en anglès amb notícies falses que van saber posicionar a Google i viralitzar a través de Facebook i Twitter. I als Estats Units, professionals del frau van aconseguir bons dividends en forma de publicitat 'on line' propagant mentides. Però no només van guanyar molts diners amb les seves històries inventades, a més van contribuir a la victòria del candidat republicà.

Velnes és un sinònim avui de com enganyar la gent a través d'internet. Però no és l'únic, ni el primer, ni tan sols el millor exemple. Paul Horner, creador de diverses webs de notícies falses, es va atribuir directament l'èxit electoral del magnat en una entrevista al 'Washington Post'. Entre les seves 'creacions', va dir que Obama planejava revocar el resultat electoral si li era advers. Des de Velnes havien anunciat el fals suport del papa Francesc a Trump, quan el Pontífex havia considerat "poc cristianes" algunes de les seves propostes. Tot va sortir ben posicionat a Google i es va compartir a Facebook i Twitter, a vegades per membres de l'equip del candidat republicà.

Horner és un veterà de les mentides a la xarxa. S'ha fet passar per Bansky, ha inventat històries sobre South Park i assegura que escriu sàtires que la gent es creu. En aquesta campanya, admet haver guanyat 10.000 euros amb els anuncis que allotjaven una desena de webs en què publicava notícies inventades, per les quals ara diu que “se sent malament”.  

Però la història de les notícies falses tampoc va començar amb internet. Joey Skaggs, un artista que el 30 d'octubre visitava Barcelona convidat pel festival The Influencers, acaba de presentar un documental en què recorda com enganyava els mitjans de comunicació i el públic als EUA als anys 70. Les reaccions de la gent i dels mitjans, quan descobrien l'engany, les utilitzava després per denunciar la ingenuïtat general.

REQUISITS DE LA MENTIDA

“Skaggs sempre deia que la gent no vol saber si una història és certa o no, en tenen prou si encaixa amb ells”, explica Oscar Coromina, professor de Ciències de la Comunicació a la Universitat Autònoma de Barcelona, que considera que perquè un contingut sigui viralitzable requereix humor, que el contingut sigui simple, que vingui d'algú de confiança, que es dirigeixi a les emocions i que s'insti a compartir-lo. “Tots volem demostrar que som els millors, els més llestos i els que estem més ben informats per guanyar reputació social, i no ens parem a comprovar res”, afirma.

A Espanya i a tot el món, s'han donat casos de viralitat de notícies falses (la sàtira és una altra cosa), encara que en un percentatge molt més baix que en les últimes eleccions dels EUA, quan els mecanismes d'internet i de les xarxes socials han contribuït al paroxisme. Un dels instruments han sigut les xarxes de 'bots' (perfils falsos a Twitter) i un altre, les xarxes de blogs, pàgines creades a propòsit per vincular-se entre elles que serveixen als interessos de qui pagui millor.

“Els nois de Macedònia són uns aprenents. Les xarxes de blogs són l'escorça d'alguna cosa molt més gran. Si es fa bé, ningú s'assabenta de com s'han creat. Són eines per controlar el pensament global”, afirma Romuald Fons, fundador de BigSEO i creador de xarxes de blogs pròpies i per encàrrec.

PROMOCIONAR WEBS

La intenció d'aquestes xarxes és posicionar determinades webs als primers llocs dels resultats de recerca de Google. Abans es feia mitjançant les anomenades 'granges d'enllaços', pàgines amb molt poc text, molta publicitat i molts enllaços que no oferien contingut interessant per a l'usuari. Van ser útils fins que Google va començar a penalitzar-les i a excloure-les dels seus resultats de recerca. 

Es van substituir per les xarxes de blogs, pàgines amb contingut rellevant que es poden usar per primar determinades informacions, netejar la reputació d'algú creant nou contingut que oculti l'anterior (un 'dret a l'oblit' fet a casa), enfonsar o promocionar candidats, o simplement fer diners. "Però com que els internautes moltes vegades comparteixen a Facebook i després busquen a Google, és important que surtin resultats semblants en tots dos", assenyala Fons.

Les webs d'una xarxa de blogs, ben posicionades, reben tants clics que la publicitat resulta rendible als seus creadors. “Hi ha inversors que estan comprant xarxes de blogs per treure'n un benefici monetari, però com que s'han de mantenir, escrivint contingut, actualitzant-les i mantenint-les vives, doncs acaben contractant serveis de manteniment”, afirma Romuald Fons.

BOTIGUES AMB PREMI

Notícies relacionades

Facebook cedeix i vetarà les notícies falses

Els problemes de la línia revolten els alcaldes del Vallès Oriental

Una altra de les funcions de les xarxes de blogs és per guanyar diners amb publicitat i vendes, promovent productes amb enllaços a botigues conegudes com Ebay o Amazon, que paguen comissions per cada client que els arriba a la seva xarxa. “Només s'ha de crear una web atractiva, amb un domini que es pugui posicionar bé, i nodrir la botiga de bons productes”, explica Miguel Pascual, de l'agència de SEO Interdigital. Google ara també va contra elles. 

En les últimes eleccions municipals, el centre tecnològic Eurecat va crear un sistema per estudiar com es difonien els missatges polítics. "Ens vam adonar que seguien perfils concrets. Tenien un sol emissor, es difonien molt ràpid però també esgotaven el missatge molt aviat, perquè la gent s'adonava que era fals", assenyala Diego Saez, investigador en 'big data' d'Eurecat.