L'espectacle de la superlluna brilla a Barcelona tot i els núvols

Els núvols a Barcelona i en bona part de la zona nord de la Península han deslluït l'inici de la visualització de la superlluna. Gairebé 70 anys després, es repetia el fenomen gràcies a una combinació astronòmica que donava la possibilitat a milions de persones de tot el món de disfrutar d'una visió més imponent i brillant del satèl·lit natural de la Terra.

Convocats per associacions científiques, universitats i a través de crides a les xarxes socials, ciutadans de tot el món han assistit a un fenomen que no es tornarà a repetir fins d'aquí 18 anys.

SINGULARITAT

Notícies relacionades

¿Quan és la pròxima superlluna?

Com fotografiar la superlluna del 14 de novembre del 2016

A Espanya, la teoria deia que el millor moment per veure el fenomen era al voltant de les 14.52 hores, tot i que per a molts l'espectacle ha anat adquirint la seva màxima esplendor a mesura que l'horitzó s'enfosquia, a partir de les 17.58 hores, quan el Sol s'ha post. Amb llum natural o sense, hi ha hagut territoris en què aquesta singularitat astronòmica ha passat més desapercebuda per la presència de núvols, com la costa mediterrània, l'alt Ebre, els Pirineus, la cornisa cantàbrica i punts de la meitat nord, així com les Balears i les illes orientals de les Canàries.

La superlluna es produeix en fase de plena, quan està en una posició molt pròxima a la Terra, a menys de 360.000 quilòmetres de distància. Aquesta proximitat permet veure-la un 14% més gran i un 30% més lluminosa que quan es troba en la seva posició més distant de l'òrbita terràqüia. Encara que el fenomen es produeix amb relativa freqüència (tres vegades aquest 2016), feia 68 anys que no es produïa amb aquesta magnitud.