Els periodistes de Barcelona reivindiquen la figura de Pilar Casanova

El mirador del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) ha acollit aquest dimecres al vespre la família i amics de Pilar Casanova (Lleida, 1957- Madrid, 2016). Mesos després de la sobtada mort de la periodista que se sentia molt de Barcelona, se l'ha recordat com la dona de caràcter que era i la reportera que va deixar empremta en les redaccions de 'Tele/Expres', 'El Periódico de Catalunya', 'La Voz de Asturias', 'El Observador' i 'Diario de Sevilla'.

Pilar Casanova també va aportar el seu estil a la Generalitat, el Col·legi de Periodistes de Catalunya i l'agència russa Spútnik Nóvosti. Un recorregut significatiu, sempre al costat de Carlos Enrique Bayo Falcón, el seu company.

Va treballar els primers anys 80 en aquest diari. Venia de 'Tele/Expres' amb aquell grup d'apòstols que adoctrinava Josep Maria Huertas Claveria i que sempre seran recordats en l'ofici com els 'huertamaros'. Dimecres, un d'ells, Juanjo Caballero, va recordar com va ser ell qui va recomanar a Huertas que apostés per aquella noia contractada a l'arxiu del diari dirigit per Ibáñez Escofet. L'escena sona divertida, com en una pel·lícula en blanc i negre: Caballero al volant anant al Poblenou, tornant el mestre a casa, després de cobrir la jornada, dibuixant projectes. El cap necessitava un ajudant que li seleccionés les trucades, la correspondència i l'allau de teletips.

Casanova va clavar aquesta missió. I moltes més. Així la vaig conèixer a la redacció d'EL PERIÓDICO del carrer d'Urgell, el 1986. La vaig poder observar durant els pocs mesos que van transcórrer fins que va volar en missió de serveis a Oviedo per recuperar el pols del centenari diari 'La Voz de Asturias'. En l'equip mèdic hi destacaven, a més d'ella, Carlos Enrique Bayo, Carlos Martín, Patxi Zudaire, Eloy Carrasco, Josep Maria Serra, Jose Lainz, Jaume Arajol, Pepe Santos, Albert Garrido i Rafa Jorba.

MOSCOU, WASHINGTON

Els Casanova van volar més tard a Moscou. Ell, amb 'Diario 16', i ella, amb 'El Observador'. Carmen Muñoz i Teresa Rubio no van oblidar mai aquests amfitrions. Com tants periodistes que en aquells últims 80 visitaven la Rússia de Gorbatxov, i la 'perestroika' i, indefectiblement, passaven pel seu apartament moscovita buscant coneixement i fenomenals tertúlies. Sempre carregant les maletes, plenes de projectes i idees.

I de Moscou a Washington, amb retorn a Barcelona i tornada a començar a Madrid. Seguint-los la pista des d'aquí lluny.

Quaranta-dos anys després de periodisme, dimecres a la nit, sota el mantell del capvespre de Barcelona, la figura de Pilar, la Pili, com li dèiem, també ha emergit en la veu trencada de Lydia Falcón, que va llegir el poema que li va dedicar a la seva nora en aquells amargs dies de juny en què el càncer la devastava.

I amb el record d'una de les seves nebodes, o en el de la seva germana acabada d'arribar dels Estats Units. O en la mirada rocosa i l'actitud elegant de la mare de la periodista.

El testimoni dels veterans Pepe Ribas (revista 'Ajoblanco'), Miquel Villagrasa ('La Vanguardia') i dues joves llicenciades han descrit el compromís de la companya, amiga i mestra, una segona mare segons ha explicat una de les jovenetes de l'ofici. 

Marta Continente ha relatat els anys que, durant els governs del tripartit, van compartir moltes hores treballant sobre els canvis que s'experimentaven en l'educació i els mitjans de comunicació. El missatge de Neus Bonet, del col·legi de periodistes, ha subratllat el deute que té la professió amb Casanova. La seva tasca va millorar els serveis que ofereix avui l'entitat als seus col·legiats.

Notícies relacionades

Un robatori de droga, després d’assassinar Valentín Moreno

"Ens amoïna la gent de les masies"

També hi va haver molts silencis, ben interpretats per Rosa Maria Calaf, fins i tot quan la tecnologia va fallar en una gravació en vídeo en què el politòleg Juan Carlos Monedero glossava el record de l'amiga Pili. Amb la Pili hi havia els seus set germans i les seves famílies i un nombrós grup de periodistes. De la tele, la ràdio, els diaris i les institucions.

Tan present ha estat que de sobte, enmig dels discursos, s'ha desprès la fotografia de la periodista que presidia el saló del CCCB. El somriure còmplice de la retratada ha sobrevolat per un instant que queda congelat en la memòria.