31 d’oct 2020

Anar al contingut

El poder a l'ombra de la indústria del sucre

Tot i les reiterades recomanacions de l'OMS, la UE segueix sense fixar límits màxims a la quantitat que es pot incorporar a aliments i begudes

El sector, segons un informe de Corporate Europe Observatory, dedica cada any més de 21 milions a fer 'lobby' i influir en les institucions europees

SILVIA MARTÍNEZ / BRUSSEL·LES

El poder a l'ombra de la indústria del sucre

FERRAN SENDRA

Més de la meitat de la població europea té sobrepès o és obesa. Una epidèmia que augmenta el risc de malalties cardiovasculars i problemes com l’obesitat, diabetis del tipus 2 o càries dental. Tot i això, les advertències de l’OMS i dels experts de la salut fa anys que xoquen contra una potent indústria del sucre que dedica desenes de milions a impedir normatives contra els seus interessos.

La posició de l’agència de l’ONU és contundent. El sucre afegit no és necessari en la dieta i si es consumeix s’ha de fer amb molta moderació: si és possible, uns 25 grams (6 culleradetes per dia), que equival a menys d’una llauna de 33 centilitres. Ara per ara, però, la batalla a Europa sembla perduda. La UE no fixa límits a la quantitat amb què es poden elaborar aliments i begudes.

«La indústria alimentària pot incorporar tant de sucre com vulgui. Tenen ple control», lamenta Pauline Constant, de l’organització de consumidors europeus BEUC. «La UE hauria de fixar objectius clars per limitar el sucre en les diferents categories d’aliments, com ara les begudes ensucrades o els cereals de l’esmorzar. Molta gent es pensa, gràcies a l’embalatge, que són sans, però si es mira la composició, en ocasions el sucre representa fins al 45%», adverteix sobre un producte que pot ser ric en ferro, però una bomba calòrica.

Experts i associacions de consumidors, a més a més de l’OMS, fa anys que demanen mesures obligatòries. Si no ho han aconseguit, avisa un recent informe de Corporate Europe Observatory, és per la pressió dels grans grups alimentaris, les associacions comercials i els lobbies, als quals acusen d’utilitzar tàctiques «molt similars» a les de la gran indústria del tabac, com ara finançar informes científics que defensen les bondats de les begudes ensucrades. «Desgraciadament, la Comissió Europea i institucions com l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) han estat massa disposats a escoltar la indústria», lamenten.

I el mateix sembla passar als EUA. Segons un informe publicat a l’American Journal of Preventive Medicine, entre el 2011 i el 2015 els grups Coca-cola i PepsiCo van donar milions de dòlars a 96 associacions i organitzacions relacionats amb la salut als EUA per millorar la seva imatge, al mateix temps que lluitaven contra 29 legislacions de salut pública destinades a reduir el consum de begudes i millorar la nutrició. I un altre informe publicat per la xarxa Jama a mitjans de setembre del 2016 va revelar que el lobby del sucre va finançar 60 estudis per restar importància al vincle que hi ha entre el sucre i els problemes cardiovasculars i culpar-ne els greixos.

Encara que l’OMS va anunciar el 2015 que existeixen «sòlides evidències que mantenir la ingesta de sucre lliure per sota del 10% de la ingesta calòrica total redueix el risc de sobrepès i obesitat», a la UE segueix vigent una opinió de l’EFSA del 2010 que conclou que «no hi ha correlació entre el sucre dels aliments sòlids i l’augment de pes» i que les evidències no fan possible fixar un límit màxim basat en els efectes sobre el pes. «Hi ha molts actors i molts interessos i no sempre es va a favor de la salut», admet Paula Franklin, experta en sanitat del think tank European Policy Center.

Milions per influir

Mentrestant, «quatre dels cinc estudis utilitzats com a base per a l’opinió de l’EFSA van estar finançats per la indústria», denuncia CEO, que calcula en 21,3 milions el pressupost que el sector –hi ha 62 entitats vinculades inscrites en el registre de transparència europeu– dedica anualment a influir. «Potser hagi arribat l’hora de mirar els nivells de consum de sucre de la mateixa forma en què es mirava els qui abans portaven un cigarret a la mà», suggereixen. «Encara que això serà més difícil si els Estats membres i la UE no s’enfronten al lobby», afegeixen.

La Comissió Europea calla, però admet la possibilitat d’imposar taxes encara que sigui una competència nacional. «Sempre hem dit que estem a favor de qualsevol mesura que contribueixi a un estil de vida més sa. Fixar impostos sobre aliments o begudes amb alt contingut de sucre o greixos és una eina dels Estats, però és una mesura més», asseguren fonts de l’àrea de Salut de l’Executiu comunitari.

 

Etiquetat i greixos trans, les pròximes batalles

 

Una de les petites victòries contra el 'lobby' del sucre es va produir el març d'aquest any quan l'Eurocambra va rebutjar una legislació que plantejava seguir permetent a la indústria que el 30% de l'energia dels cereals dels nadons procedís del sucre. La pròxima batalla pot ser que sigui la de l'etiquetatge. La Comissió Europea ha d'emprendre a finals del 2016 la revisió dels models existents, entre ells els esquemes de colors vigents en alguns països i que tanto disgusten a la indústria. “No demanem un model específic” però “la informació ha de ser fàcil d'entendre amb una simple ullada”, reivindica Pauline Constant. Un altre debat sobre la taula és el de limitar els greixos trans que augmenten també els riscos de malalties cardiovasculars. Alguns Estats membres ja han introduït mesures per limitar-ne el consum (Bèlgica, Alemanya, Holanda, Polònia, Regne Unit o Grècia) i fins i tot han legislat, com és el cas de Dinamarca. A nivell europeu no hi ha legislació –només està limitat per a les fórmules de llet infantils-, però el reglament sobre informació alimentària sí que obliga els productors a detallar tots els ingredients inclosos en un producte encara que no la classe de greix. Els últims anys, la indústria ha reformulat i ha rebaixat els nivells de greixos trans tot i que encara poden ser importats d'altres països sense restriccions.