Anna Mulà: "Estem tranquils, les corrides no tornaran a Catalunya"

Anna Mulà va ser una de les artífexs de la prohibició de les corrides de toros a Catalunya. Al capdavant de la plataforma Prou, va carregar d’arguments legals l’àmplia base social que va firmar la iniciativa legislativa popular (ILP) que va aconseguir posar fi a la tauromàquia a Catalunya.

–¿Què comportaria la derogació de la prohibició per part del Tribunal Constitucional, sis anys després de la victòria de la plataforma Prou?

–Seria l’evidència que s’hauria pres una decisió no estrictament jurídica, sinó política, que a més atemptaria contra un procés transparent i impecable de participació ciutadana, un atac a un exemple modèlic de democràcia que mai abans s’havia donat en aquest país.

–¿I com entén que pugui arribar ara, sis anys després?

–Existeix un clima propici que fa que el PP se senti reforçat per treure aquest tema per raons polítiques disfressades de raons jurídiques.

–¿Aquesta nova col·lisió és especialment feridora perquè es tracta d’un tema amb un sensible fons identitari?

–La plataforma Prou no va entrar en el debat identitari per aconseguir la prohibició dels toros i tampoc creiem que ara hi influeixi aquesta percepció. L’important és el fet.

–Llavors, ¿a quin clima es refereix?

–Es pretén recuperar un espai perdut per intentar que no continuï la decadència que es va iniciar jurídicament amb la llei catalana, encara que socialment aquesta decadència ja havia començat abans. A la resta d’Espanya assistim a un augment de la consciència ciutadana contrària als toros, existeix una falta de relleu generacional, es trasllada una imatge negativa a l’estranger per mantenir una activitat cruel, i davant la progressiva decadència, sembla lògic tot i que il·legítim que es pretengui recuperar espais perduts a través d’una sentència política i no jurídica. Però les autonomies que encarrilen la prohibició no s’han de sentir influenciades.

–¿Com respondrà la plataforma Prou, arribat el cas?

–Intentarem que no tornin les corrides i ho pensem fer denunciant davant d’instàncies internacionals la vulneració dels drets democràtics de participació ciutadana exercits.

–Jurídicament, ¿com poden combatre la derogació?

–Com a plataforma estem molt tranquils: les corrides no tornaran a Catalunya. Hi ha molts arguments jurídics. El Consell de Garanties Estatutàries va ratificar la constitucionalitat de la llei una setmana abans que s’aprovés. També existeixen precedents. El Parlament ja va prohibir el 2003, a través de la llei de protecció dels animals, l’accés dels menors a les places, i el Constitucional no s’hi va oposar perquè no es va impugnar. És una reflexió. Així mateix, vull assenyalar que la Generalitat té competències exclusives en matèria d’espectacles públics, i també els aspectes de protecció dels animals estan considerats a l’Estatut. Per contra, ni la Constitució ni la llei 18/2013 que va declarar els toros patrimoni cultural van reservar la regulació dels espectacles taurins a l’Estat. I a més  a més, Barcelona té una ordenança que prohibeix les corrides, i la Monumental és l’única plaça on teòricament podrien tornar, així que estem molt tranquils.

–¿Quina postura confia que prendria el Govern de la Generalitat?

–Crec que el Govern seria favorable a la nostra posició.

Notícies relacionades

La defensa del veto dels toros congrega unes 300 persones davant la Monumental

El govern de Colau prepara la seva estratègia legal per mantenir els toros lluny de la ciutat

–Catalunya ja havia superat el debat de les corrides i s’havia obert el dels correbous. ¿Els distreu aquesta situació?

–Efectivament, ja estàvem en altres debats, la societat catalana ens ho demana.