Els toros, al banc dels acusats

Els juristes consultats per EL PERIÓDICO coincideixen que la prohibició o no de les corrides de toros a Catalunya és més aviat un assumpte social i polític que jurídic, malgrat que, com en altres qüestions d’aquestes característiques, serà el Tribunal Constitucional, basant-se en un recurs presentat pel Partit Popular, el que decidirà si es manté el veto o anul·la la iniciativa legislativa popular (ILP) aprovada el 2010 pel Parlament, per la qual s’impedeix la celebració d’aquest acte taurí des del 2012.

El debat jurídic se centra en si Catalunya té competències o no per prohibir els toros, però en el rerefons de l’assumpte subjau una qüestió conceptual. És a dir, si les corrides són un espectacle, com defensen alguns, o una manifestació artística o un patrimoni cultural, com al·leguen altres.

L’article 141.3 de l’Estatut de Catalunya diu: «Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d’espectacles i activitats recreatives, que inclou, en tot cas, l’ordenació del sector, el règim d’intervenció administrativa i el control de tota classe d’espectacle en espais i locals públics». No obstant, la pregunta és si aquest precepte empara la prohibició de les corrides o simplement permet la seva regulació.

Tomàs Gui, president de la Secció de Dret Constitucional del Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB), considera que en el tema dels toros hi ha dues competències afectades: la d’espectacle i la cultural. Segons la seva opinió, les corrides de toros no són un simple espectacle, sinó que també hi ha «una important càrrega cultural», perquè inclou la pintura i la literatura, entre altres àmbits.             

Segons aquest advocat, Catalunya no té competències per prohibir els toros pel blindatge que va aconseguir tirar endavant el Govern del PP el 2013, al declarar-los patrimoni cultural a nivell estatal. I afegeix: «Una cosa és regular un espectacle i una altra prohibir-lo. A Catalunya no s’han prohibit, per exemple, els correbous. No deixa de ser una hipocresia», perquè hi ha una llei catalana que considera aquests actes festes tradicionals.

Carles Soliva, vocal de la Secció de Dret Constitucional de l’ICAB, opina, no obstant, que no és aplicable la llei estatal del 2013, ja que la prohibició dels toros a Catalunya es remunta al 2010. «No es pot aplicar una norma de forma retroactiva», apunta. Incideix que l’Estatut deixa clar que les competències sobre espectacles, on ell enquadra les corrides, són de la Generalitat. «No es pot considerar una manifestació artística veure sagnar un animal. I si tens competències per regular, pots prohibir», conclou.

PROTECCIÓ DELS ANIMALS

Notícies relacionades

Les joves amb càncer de mama es poden sotmetre a tècniques de fertilitat

Les mamografies de prevenció del càncer s’avançaran als 45 anys

Magda Oranich, presidenta de la Comissió de Drets dels Animals de l’ICAB, considera que Catalunya sí que té competències per prohibir els toros. No només perquè té atribucions en matèria d’espectacles, sinó per la llei catalana de protecció dels animals del 2003. «Amb la ILP aprovada el 2010 es va anul·lar l’excepció dels toros que hi havia en aquella llei», destaca.

Oranich afirma que «és una vergonya que al segle XXI pugui considerar-se patrimoni cultural els maltractaments a un animal». A la vegada, sosté que és un tema més social i polític que jurídic. Com a exemple, argumenta que a les Canàries també es van prohibir les corrides i no es va presentar recurs. També està a favor de prohibir els correbous.