El Papa canonitza la mare Teresa de Calcuta davant 100.000 fidels

El papa Francesc ha proclamat aquest diumenge santa l'albanesa Agnes Gonxha Bojaxhiu, més coneguda com la mare Teresa de Calcuta, en una cerimònia oficiada a la plaça de Sant Pere a la qual han assistit més de 100.000 persones. Entre altres personalitats, Espanya hi ha estat representada per la reina Sofia, la presidenta del Congrés, Ana Pastor, i el ministre d'Exteriors, José Manuel García-Margallo.

El Papa ha arrencat els aplaudiments dels fidels congregats a la plaça de Sant Pere per assistir a la canonització de Teresa de Calcuta amb una frase improvisada a la seva homilia. "Li seguirem dient mare de manera espontània", ha assegurat.

Abans, el Pontífex ha destacat la seva força a l'imposar "la seva veu als poderosos" de la Terra, perquè reconeguessin les seves "culpes" davant els "crims de la pobresa" creada per ells mateixos.

Francesc ha recordat que la mare Teresa de Calcuta va estar "a disposició de tothom per mitjà de l'acollida i la defensa de la vida humana, tant la no nascuda com l'abandonada i descartada".

"S'ha inclinat sobre les persones defallides, que moren abandonades a les vores dels carrers, reconeixent la dignitat que Déu els havia donat; ha fet sentir la seva veu. La misericòrdia ha sigut per a ella la sal que donava sabor a cada obra seva, i la llum que il·luminava les tenebres dels que no tenien ni tan sols llàgrimes per plorar la seva pobresa i patiment", ha indicat.

Així mateix, ha destacat la seva lluita contra l'avortament i ha recordat que sempre deia que "el no nascut és el més feble, el més petit, el més pobre".

La fundadora de les Missioneres de la Caritat, premi Nobel de la pau el 1979, es va definir a si mateixa com "el llapis de Déu", encara que altres la van definir com "una monja políticament incorrecta", per la seva manera directa i sense embuts de presentar-se davant els poderosos, demanant per "als últims de la Terra". "Vinc a Cuba per obrir una casa per als pobres", li va dir a Fidel Castro, quan el dirigent cubà feia marxar tots els capellans de l'illa. "Aquí no hi ha pobres", li va dir Castro, sense que la monja s'acovardís. "He vist molta gent sola i abandonada, em vull dedicar a ells", li va replicar. El llavors cardenal Jorge Bergoglio va assegurar un dia fent broma: "No l'hauria volgut tenir com a superiora".

En la seva activitat no va demanar mai carnet d'identitat religiosa o política i no va obrir mai un compte corrent "per no arribar a ser rica". Mai es va presentar com a missionera d'una Església "occidental" o amb ínfules de proselitisme. Actualment hi ha a tot el món 758 'cases' on les 5.300 'monges vestides de blau', com són també conegudes les religioses, atenen els més desafavorits.

ELS ÚLTIMS DELS ÚLTIMS

Per a aquella dona albanesa nascuda a Macedònia, la seva missió eren els "últims dels últims". Com ella mateixa va explicar, els que estaven estirats als carrers, els leprosos, els abandonats, els que es morien sols perquè no tenien a ningú i els desprotegits de la societat. Quan va començar, el seu projecte va semblar una espècie d'utopia cristiana a què no es dedicaven ni tan sols els mateixos catòlics. La seva tasca va inspirar el 1985 'La ciudad de la alegría', un exitós volum de Dominique Lapierre, company d'escriptura de Larry Collins en diversos supervendes.

Va passar gairebé tota la seva vida a l'Índia, on va morir el 1997, encara que la seva personalitat i activitats són conegudes a tot el món. El Govern indi li va organitzar uns funerals d'Estat que van ser seguits per milions de persones. Després de la seva mort, Joan Pau II va fer cas omís de les lleis eclesiàstiques i no va esperar els cinc anys establerts des de la mort perquè comencés el procés de canonització. La santificació exprés només es tornaria a produir per al mateix Joan Pau II, dispensat de l'espera per Joseph Ratzinger.

DOS MIRACLES

Notícies relacionades

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes

Teresa de Calcuta no va ser dispensada de fer els dos miracles que l'Església catòlica requereix per a la beatificació i per a la canonització. És dir, que es produeixin fets inexplicables des d'un punt de vista científic i només artribuïbles a la intercessió, creu l'Església, de la persona que es vol presentar com a exemple. El primer va ser la curació de Monica Besra, mare de cinc fills i desnonada pels metges. El segon es va produir el 2008 i el suposat beneficiat va ser un brasiler amb una infecció bacteriana al cervell.

La preocupació de Teresa de Calcuta pels últims de la societat coincideix ara amb el missatge i l'activitat diàriament repetits pel papa Francesc. Però es diferencien pel fet que la monja es va presentar sempre als poderosos armada només amb la seva obsessió pels desemparats, sense posar mai en discussió les conseqüències de les polítiques dels mandataris, cosa que sí que fa Bergoglio quan subratlla, entre altres causes de la pobresa i les desigualtats, que "aquesta economia mata". I quan intervé discretament, però directament, en moltes vicissituds del planeta, sigui la guerra a Síria, el conflicte entre els EUA i Cuba, el final de les hostilitats a Colòmbia o, aquests dies, en el final de la 'guerra freda' entre el Vaticà i la Xina després de gairebé 70 anys de ruptura. Potser es tracta de dos models complementaris.