Parcs aquàtics de Catalunya veten el burquini per motius de seguretat

A Catalunya no hi ha una polèmica com la que està sacsejant França, però també hi ha llocs en què es veta el burquini, encara que en aquest cas no és per raons ideològiques, religioses o de discriminació. És més senzill, es prohibeix el seu ús en una part de les instal·lacions per motius de seguretat. Aquest diari ha localitzat almenys tres parcs aquàtics de Girona en què aquesta peça de bany està vetada en zones puntuals del recinte, com els tobogans i atraccions en què els usuaris llisquen a gran velocitat.

Fonts de la direcció d'Aqua Brava de Roses (Alt Empordà) han explicat que fa uns quants anys que prohibeixen aquesta peça en les atraccions. En el reglament intern de la seva web s'esmenta explícitament el nom de la peça integral de bany i en les seves instal·lacions hi ha col·locat un cartell amb dues fotos de dones en burquini i una eloqüent creu de color vermell ratllant les imatges. Un cartell que, per cert, els va facilitar un parc aquàtic del Marroc on es prohibeix totalment la peça.

"Les usuàries poden entrar al parc amb burquini i banyar-se en piscines que no suposen per a elles cap perill, com la d'onades o la zona infantil. El problema està en les atraccions i tobogans, perquè hi és molt fàcil que aquesta vestimenta pugui enganxar-se en alguna part. Hem de recordar que també porten mocadors i altres peces al voltant del coll”, destaquen des de l'empresa.

ROBA AMPLA

Els responsables d'Aqua Brava assenyalen, a més, que sol ser roba ampla que no va ajustada al cos, ja que el que pretenen és ocultar les formes anatòmiques. Per la seva proximitat amb França, aquest parc és possiblement el que rep més visitants amb aquesta vestimenta a tot Catalunya. Cada temporada solen tenir un centenar d'usuàries amb aquest banyador. 

Altres parcs aquàtics que també veten el banyador integral en les atraccions són l'Aquadiver de Platja d’Aro i el Water World de Lloret de Mar, que estan regentats pels mateixos propietaris. En els dos casos apliquen el mateix criteri que l'Aqua Brava de Roses, només que el terme burquini no apareix explícitament al seu reglament.

“Els vigilants no els permeten accedir als tobogans i a altres atraccions que poden ser perilloses, però es fa el mateix si el que pretén llançar-se és un home que porta una samarreta ampla”, asseguren des de la direcció.     

EL PRECEDENT DE LLEIDA

El catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona, Xavier Arbós, creu que si els parcs aquàtics poden acreditar que, efectivament, és un perill per a les usuàries l'ús del burquini, no hi ha res a dir-hi. “Un argument d'aquest pes és l'únic que pot justificar en la legislació espanyola que es veti aquesta o altres manifestacions del sentiment religiós”. Qualsevol altra prohibició, a les platges o a les piscines, vulneraria el dret a la llibertat religiosa recollit per la Constitució.

Notícies relacionades

¿Ets incapaç d’imaginar una platja o recordar una foto? Tens afantasia, ceguesa de ment:

Després del temporal Ciarán: ¿per què unes platges guanyen sorra i d’altres desapareixen?

La jurisprudència és clara. Una sentència del Tribunal Suprem (TS) va deixar sense efecte el 2013 l'ordenança municipal de Lleida que prohibia l'accés amb “vel integral” als espais destinats a l'ús o servei públic. Els magistrats van deixar clar llavors que els ajuntaments no tenen competències per regular la llibertat religiosa. El consistori presidit llavors pel socialista Àngel Ros també va argumentar que el burca pertorbava la “tranquil·litat i la convivència” al municipi, però els jutges deixen clar que "la realitat d'aquesta pertorbació no té una demostració convincent".

Els jutges posen en evidència, segons Arbós que s'ha de demostrar la raó per la qual es limita la llibertat religiosa i que aquesta ha de ser de pes. I no veu que ningú pugui demostrar que el burquini, ja sigui en platges o en piscines, representi cap perjudici. “Ni tan sols es pot al·legar la qüestió de seguretat ciutadana perquè al burquini la cara està destapada”, recorda Arbós, que diu amb sorna : “Si admet el bany amb un neoprè no veig com es pot prohibir el burquini".