Colònies sense Pokémon

Els cinc dies que Samira, José Antonio, Mohammad i Javi passen aquest agost al Maresme, en una fantàstica casa de colònies, a les portes del parc natural de la Serralada de Marina, amb vistes al mar, amb piscina i amb quatre àpats saludables diaris, seran totes les seves vacances. Aquests cinc dies són la seva vàlvula d’escapament (la seva i la dels seus pares) i les activitats que facin aquí, a Tiana, seran el que segurament explicaran als seus companys quan tornin al setembre al col·legi i els preguntin com els ha anat l’estiu. Ells, i els 974 nens més que disfruten de les colònies d’agost de la fundació Pere Tarrés, són fills de famílies vulnerables, en risc d’extrema pobresa.

La motxilla amb què els nois arriben a aquesta casa de vacances de la Conreria (la mateixa on en teoria ha de ser acollida una part dels refugiats que arribin a Catalunya, si és que hi arriben) és una càrrega de situacions familiars molt complicades –si no de maltractaments–, de llars pobres encara més empobrides per la crisi, d’estretors que són difícils d’oblidar. Aquí s’intenta.

A més d’aquestes colònies de Tiana, cada vegada és més freqüent que oenagés i ajuntaments impulsin activitats o casals de caràcter social a l’agost. Són iniciatives gratuïtes (o parcialment becades) perquè aquest mes no sigui el més complicat de l’any per a les famílies amb nens en risc de pobresa. L’últim que s’hi ha incorporat ha sigut l’Ajuntament de Barcelona, que aquest agost obre tres escoles públiques a la zona del Besòs per atendre 140 menors.

    

IMPENSABLE FA UNS ANYS / Són colònies on no es cacen Pokémons. Aquí no cal prohibir els mòbils, perquè la majoria de nens no en tenen. «El problema és que això no hauria de ser només flor d’un dia, s’hauria de normalitzar, fer que aquestes activitats d’oci educatiu formin part de la vida d’aquests nens tot l’any», assenyala Fernando Prat, coordinador de campanyes socials de la entitat.

Si ara es fan aquestes activitats a l’agost (cosa impensable fa sis anys, quan el normal era que aquest mes els nens el passessin amb els seus pares de vacances) és perquè la crisi ha fet que les famílies pobres siguin encara més pobres. I que les que no ho eren, les que vivien al límit, amb dificultats però anaven tirant, ara ja ho siguin. El 2013 es va disparar l’alarma, quan es va témer per l’alimentació que rebrien molts fills d’aquestes famílies empobrides durant els mesos en què no hi ha col·legi i es tanquen els menjadors escolars.

Ara ja no es tracta només de l’alimentació, «es tracta també d’adquirir uns hàbits higiènics, d’aprendre a jugar amb altres nens, de compartir i de fer petites tasques domèstiques», subratlla Prat. Com diuen els experts, el problema és més ampli: els menjadors només garanteixen una àpat per al nen, quan el que s’ha de fer és ajudar les famílies. Perquè mentre hi hagi famílies pobres, hi haurà nens pobres.

A les famílies de les criatures que passen aquesta setmana a la Conreria encara no els ha arribat la recuperació econòmica (la suposada recuperació econòmica). «I mentre no arribi, aquí s’intenta que, si més no aquests dies, visquin una situació de normalitat», subratlla Prat.

Notícies relacionades

La pobresa no fa vacances

Cinc persones, 426 euros al mes

A TOT CATALUNYA / El grup que aquests dies ocupa la casa de colònies el formen nois d’entre 6 i 13 anys del Vendrell, Tarragona, Molins de Rei «i una nena de Barcelona». És dimarts al matí i per esmorzar han pres un bon got de llet, galetes María i una llesca de pa amb mantega i melmelada. Rentar-se les dents, fer-se el llit (o estirar el sac de dormir) i endreçar l’habitació és més laboriós del previst. Alguns se’ls ha de perseguir passadís amunt i avall i esquivar les polvoritzacions d’aigua de colònia amb què es defensen. Atres ronsegen, els de més enllà ho aprofiten per ordenar els seus prestatges amb pulcritud.

«Treballem amb els serveis socials municipals, amb les escoles, amb els esplais, amb les parròquies, amb tots aquells que puguin haver detectat una situació de vulnerabilitat, i intentem buscar-los finançament», explica el tècnic de la fundació Pere Tarrés. I encara que tots tenen una beca que cobreix el 100% de l’estada (l’entitat ha pogut finançar aquest estiu les activitats de 4.000 menors), no sempre és fàcil convèncer els pares, no només per motius culturals o d’hàbits familiars, sinó per l’instint de sobreprotecció que tenen encara moltes famílies. Ja siguin pobres o riques.