Cinc persones, 426 euros al mes
Un matrimoni de Terrassa i els seus tres fills resolen el dia a dia gràcies a ajudes d'entitats
/
Una teranyina solidària ha protegit els cinc membres de la família d'Abdul-Latif, de 55 anys, de caure en la desesperació, però no de fer-ho en la pobresa. Ell, la seva dona, Marian, de 47 anys, i els seus tres fills estan enfonsats en el que els experts denominen pobresa severa o extrema, llars que malviuen amb uns 9.000 euros anuals, xifra calculada per a una persona. Però per a la família d'Abdul-Latif, resident a Terrassa (Vallès Occidental), aquesta categoria és més aviat curta perquè a casa seva només hi entren 426 euros mensuals de subsidi d'atur, que s'acaba al novembre, uns 5.000 euros anuals per a cinc persones. En el seu cas s'hauria de parlar no de pobresa severa sinó de pobresa severíssima.
El matrimoni, oriünd de la localitat marroquina de Tetuan, anava fent amb més o menys fortuna a l'Espanya anterior a la crisi. Marian treballava en tasques de neteja i cuidava nens, i el seu marit, en el que anava trobant, en la construcció, el manteniment i un llarg etcètera de feines. “Tot el que em sortia”, aclareix.
DEMANAR AJUDA
Ja fa sis anys que està a l'atur, menys un breu període de sis mesos en un pla d'ocupació. “No pensava que la vida se'ns complicaria tant amb la crisi”, reconeix Abdul-Latif. Cobra 426 euros mensuals i pel pis paguen un lloguer de 400. Va arribar un moment d'impotència. No sabien què fer fins que Marian va decidir demanar ajuda. “Quan necessites alguna cosa no ha de representar cap humiliació demanar-la. No ens va fer vergonya. Vam anar amb el cap alt perquè ens donessin un cop de mà”, afirma la mare. Van trucar a la porta de la Creu Roja de Terrassa, Abdul-Latif encara s'emociona a l'explicar-ho. “Els nostres fills estan a les seves mans”, diu amb satisfacció.
La família és una de les beneficiàries de les targetes prepagament. No totes tenen el mateix import, la seva està carregada amb 76 euros mensuals i només poden comprar aliments frescos. “És un suport alimentari. No està pensat perquè mengi la família tot el mes”, raona un portaveu de l'entitat, que explica que aquest sistema de pagament “dignifica les ajudes”. Aquest no és l'únic fil de la teranyina que impedeix a la família caure al buit. Hi ha molts altres tentacles que la sostenen en el seu dia a dia, en què no hi cap cap capritx. “D'això ja ens n'hem oblidat. Els nostres fills no són capritxosos, no es queixen mai”, afirma Marian.
Els tres germans (Moussa, de 16 anys; Yassir, de 12, i Malak, de 9) berenen a la seu de l'entitat tres vegades a la setmana, quan assisteixen al reforç escolar que rendibilitzen “traient molt bones notes”, explica el portaveu. Ajudes per a les despeses de vivenda i material escolar reparen la deteriorada economia familiar.
Marian se les enginya per preparar el menú diari, “només un plat”, matisa. Ha assistit als cursos de formació de la Creu Roja, com el de cuina d'aprofitament, per treure el màxim rendiment a tot el que entra a la seva nevera, i també a la sessió d'estalvi energètic. “A l'hivern evitem posar l'estufa i estem tots junts en una sala per agafar calor”, explica Abdul-Latif.