Sinto Erta: «Quan encengueu el llum, recordeu-vos de nosaltres»

Sinto Erta (el Pont de Suert, 1950) és fill de pagesos rigaborçans. Es va criar a 500 metres d'allà on els prats passen de ser inscrits a la comunitat catalana a l'aragonesa. Entre muntanyes pirinenques va treballar 30 anys a l'Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana (Enher). Que arribés la llum a pobles i ciutats era missió de les seves jornades laborals, i també la d'una de les seves passions. Sinto Erta és fallaire des del cor fins als peus. La llum de la seva torxa baixarà avui, ben de pressa, entre més d'un centenar, des del Faro, un lloc elevat a la muntanya, fins als carrers del Pont de Suert, per encendre la foguera de Sant Joan.

Fa 48 anys que corre falles. Dissabte va baixar les de Durro i avui n'encendrà la torxa al Pont.

-¿On va baixar falles per primera vegada? A Durro (Vall de Boí). Jo tenia 17 anys. No ho havia fet abans perquè al Pont de Suert, on vivia, no es va fer durant uns anys. Però un dia vaig conèixer una noia, la Conxita de Durro, que avui és la meva dona, i des que vam començar a sortir, he corregut sempre les falles del seu poble. No he fallat ni un sol any. He corregut les de Senet, Llesp...

-I aquesta nit baixarà les del Pont. Sí, entre Durro i el Pont tinc el cor partit. El 1986, un historiador, que ja va morir -Toni Pascual-, buscant documentació històrica, va veure que el Pont havia fet falles, i les vam tornar a posar en marxa.

-¿Són molt diferents d'un lloc a l'altre? A cada poble tenen les seves peculiaritats, en la manera de preparar les falles, i en el ritual de la festa. A Durro, el Faro, on s'encén la falla per començar a baixar, és l'ermita romànica de Sant Quirc. Allà, és costum resar un parenostre al sant i a la seva mare, santa Julita, perquè protegeixin el poble tot l'any. Al Pont, es corren les falles amb trucs, les grans esquelles que porten les cabres mascle que guien ramats de la transhumància. Però l'essència de les falles és igual a tot arreu.

-¿Com descriuria l'essència? Bé, una cosa és sentir parlar de falles, i una altra, participar-hi. Més que una festa folklòrica, és una tradició dels nostres avantpassats. Era la seva manera d'encomanar-se a la protecció de la terra contra els mals esperits. Som continuadors d'això, i crea sentiment, enganxa més. Els meus fills i néts des de petits ho estan.

-¿En quant temps es fa una falla? És bastant laboriós. S'ha d'anar al bosc a buscar llenya que tingui teia -estelles amb resina-, millor a la tardor; deixar-la assecar tot l'hivern; i al juny es fa la falla. Si tens tot el material i ets mínimament hàbil a fer-ho, en 20 minuts la pots tenir. Jo aquest any n'he fet poques, 26. Ja hi ha molta gent que se les fa, però sempre tens algun compromís.

-¿Tot el procés es fa a mà? Jo sí, sóc una mica romàntic. Estello a mà, amb un tascó de ferro. Faig una bona suada, però ho faig molt a gust.

-Sua les falles des del principi fins al final. Sí, al bosc, preparant la falla, i corrent amb la falla. De jove, amb més energia, havia baixat les de molts pobles.

Notícies relacionades

El Govern llança un paquet de mesures urgents per prevenir incendis

Mor ofegat un home de 74 anys a la platja de Can Martinet de Sant Pere Pescador

-La declaració de totes elles com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, ¿creu que aportarà molta riquesa al Pirineu? A l'hostaleria ja s'ha notat. Fa molts dies que ja no hi ha lloc per allotjar-se. Ho vulguem o no, depenem molt de la gent de fora i els estem molt agraïts; aquí no ens molesta ningú. I haver despertat l'atractiu reforçant una cosa tan nostra ens enriqueix encara més.

-L'agraïment hauria de ser mutu. A la ciutat tenim llum gràcies a vostès. Sí, quan encengueu el llum, recordeu-vos de nosaltres, perquè encara estem enganxats per la llum. Les línies d'alta tensió que baixen a Lleida i a Barcelona transporten energia hidràulica neta, aconseguida gràcies a les preses de la conca ribagorçana.