Yi Lin Pu: «Tots els xinesos treballen per tenir el seu propi negoci»

Tenia 14 anys i sobre el seu pupitre, a l'aula del col·legi de Vilanova i la Geltrú on va estudiar, hi havia dos diccionaris. En un buscava les paraules catalanes en castellà, i les duia a un altre per traduir-les al xinès. Yi Lin Pu (Xangai, 1972) i el seu germà, sis anys més jove, eren els únics alumnes xinesos al poble. Era el 1987, quan van arribar de la Xina amb els seus pares, que no van trigar a obrir el primer dels seus restaurants.

Metge de capçalera i traductor jurat. Va néixer a Xangai, on els seus avis materns eren cardiòleg i infermera.

-¿Per què van deixar la Xina els seus pares? Perquè allà no hi havia incentiu capitalista. La meva mare treballava en una fàbrica de medicaments on no hi havia categories, tothom era igual i guanyava el mateix. No hi havia al·licients. Ella hauria volgut ser metge, però amb la Revolució Cultural, a qui es considerava burgesos, com a la meva mare per ser filla de metges, se'ls impedia escollir segons quines carreres. I, quan el millor amic del meu pare, de la mili, ja va ser aquí, el meu pare es va animar a venir.

-¿Què és un restaurant per a un xinès? En la seva mentalitat, tot xinès vol tenir el seu propi negoci, no li importa treballar 12 hores o més. I això és el que fan.

-¿Ho compraran tot els seus compatriotes? Aquesta no és una amenaça real. L'Àsia segueix sent el gruix de la seva inversió. A Europa i a l'Amèrica del Nord està creixent. El know-how, la tecnologia i la fabricació, i també la gestió d'empresa i la carrera logística, ho busquen més en països com Luxemburg, Alemanya, la Gran Bretanya, Holanda i, sobretot, els Estats Units. Si busquen recursos, inverteixen més a Sud-amèrica i a l'Àfrica.

-Vostè viu els negocis amb la Xina com a traductor jurat. ¿Què aporta ser jurat? Et reconeix oficialment com un interlocutor vàlid, de confiança, passes exigents exàmens de llenguatge jurídic i econòmic. Ets com un notari, un fedatari públic, dónes fe de la fidelitat de la traducció respecte al document original. Amb mi vam ser 20 postulants i només vaig passar jo. A Espanya, som quatre o cinc a Madrid, dos a Catalunya, i dos a Huelva i Granada.

-¿Què creu que va jugar a favor seu? Bé, el 2000 m'hi vaig presentar, però no vaig aprovar. I el 2003 vaig començar a treballar amb Casa Àsia i entitats com el consolat xinès, la Generalitat i el consistori barceloní, com a traductor i intèrpret; i vaig guanyar experiència, venien molts ponents, empresaris, polítics i escriptors com Mo Yan, primer Nobel de literatura xinès. En l'examen que vaig fer el 2010 va ser clau aquella pràctica, però també l'edat a la qual havia arribat a Catalunya, suficient per conservar el meu nivell de xinès i per tenir el de català i castellà.

-Si ja era metge, ¿per què va apostar també per ser traductor jurat? Durant els Jocs Olímpics del 92, vaig treballar per a la delegació xinesa, assistia els esportistes. Aquella va ser la meva primera experiència com a traductor, i em va agradar. I vaig veure que això m'enriquiria en molts sentits.

Notícies relacionades

Evita ser estafat amb només desactivar aquesta opció del telèfon

Catalunya instal·la tres nous radars per prevenir millor possibles inundacions als càmpings

-Vostè és titular -amb la seva dona, també xinesa- d'una gran agència de traducció. Per ella passen molts contractes entre la Xina i Catalunya. ¿Quins temes porten? El dia a dia són assumptes de jutjats, plets, partides de naixement, antecedents penals, informes financers, actes notarials, contractes... També entrem en negociació d'operacions -algunes poden superar els 100 milions d'euros-. Ara treballem en el pla pilot del primer màster oficial a Espanya -al Clínic- de medicina tradicional xinesa, dirigit a metges amb titulació d'aquí.

-¿Vostè domina les dues medecines? Quan em vaig llicenciar a la UB, em vaig sentir en l'obligació d'anar a la Xina per aprendre coneixements bàsics de l'oriental. Algunes aplicacions les utilitzo com a complement; són eficients. Però la meva gran base és la medicina occidental.