Et canto des de la presó

Un guitarrista sense la seva guitarra no és res, per això a la presó Quique es va emportar la seva Sammy Linda, que toca un cop per setmana durant tres o quatre hores, per desfogar-se. El van condemnar per atracament: el separen 10 mesos de la llibertat. Com que no corre sang per les seves venes sinó música, o l’amalgama deguda, de tant en tant al pati es presenta amb una guitarra espanyola: llavors es converteix en el centre del rotlle. És un home musical, Quique, els seus 49 anys, la seva mirada intensa: com si estigués tota l’estona fixant-se en alguna cosa. Naturalment, quan va córrer la notícia que es formaria un cor, Quique s’hi va apuntar.

  

 Unitat d’Hospitalització Psiquiàtrica de Can Brians: al final de tot, separada dels altres mòduls, al cap de sis portes corredisses que s’obren i tanquen amb estrèpit. Un lloc únic, al qual ve gent de tot arreu per veure com funciona, a prendre’n exemple. El gestiona l’Hospital Sant Joan de Déu i ofereix 102 llits de psiquiatria penitenciària. I és aquí, en aquest hospital carcerari: aquí és on van a parar els presos amb patologies mentals. «Són persones que pateixen sobretot trastorns psicòtics: esquizofrènics, bipolars… –explica el director de la unitat, Álvaro Muro–. Molts vénen amb patologies duals, que inclouen el consum de substàncies tòxiques». Quique el guitarrista ha passat els últims dos anys aquí.

 

   La coral és mixta: la integren tant presos com integrants del personal sanitari, i la dirigeix una de les monitores de rehabilitació, Ainhoa. Solen assajar en una aula destinada a activitats on hi ha una fila d’ordinadors, un parell de prestatgeries per als llibres i alguns jocs de taula. Els dies d’assaig avisen que faran soroll. El saló és petit, la paret del fons deu fer quatre metres, set o vuit el mur lateral. En comparació, el recinte de l’Auditori és immens, descomunal; el recinte de l’Auditori és brutal. Els reclusos ho saben i estan nerviosos. S’hi presentaran divendres. «Nerviosos però il·lusionats», diu Ismael. Té 22 anys. És del Marroc. Fa 22 mesos que està a la unitat.

Quatre punts cardinals

Una coral de presos amb patologies mentals es presenta aquest divendres a l’Auditori: aquesta és la notícia. Però no estaran sols. La seva presència al coliseu forma part del projecte Et toca a tu, que l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) porta a terme per encausar la seva vocació social. La música per inspirar, per ajudar, per curar: Quique, a 10 mesos de la seva posada en llibertat, cantant al senyorial auditori, ple de públic. En realitat, el concert té quatre punts cardinals: l’OBC, la Coral Pangea (així la van batejar), l’Orquestra Integrada, que formen menors amb discapacitat, i un grup de gairebé 70 malalts mentals del Baix Llobregat que porten a terme un programa de musicoteràpia amb tambors. Més de 200 persones a l’escenari. La majoria no han estat mai en un escenari. No en un així.

  

«El procés va començar amb l’encàrrec de l’obra al compositor Albert Carbonell, que està instal·lat a Nova York –explica Alfons Reverté, que dirigirà l’orquestra divendres–. Perquè és un projecte tan especial, i d’unes característiques tècniques tan particulars, que s’havia de fer una cosa a mida. L’Albert va venir i va visitar tots els que hi havien de participar per fer-se’n una idea, i només després va escriure l’obra». La va anomenar Breviculum. Està inspirada en la figura de Ramon Llull.

Notícies relacionades

El ‘bullying’ creix a Espanya a causa del mal ús de la intel·ligència artificial

On tot comença: converteix la teva cuina al cor de la llar

    Els quatre punts cardinals no han assajat mai junts. És difícil. «Tinc totes les peces del puzle, però encara no l’he vist complet», diu Reverté, i admet, és clar, que és un risc. El primer assaig general tindrà lloc dijous. Un dia abans del concert. Serà grandiós, segur. «Estem nerviosos, però il·lusionats», repeteix Ismael. «Nerviosos, pe-

rò il·lusionats», li fa cor Abdul, un altre pres. Un altre cantant. Divendres és el dia. La Pangea està a punt.