Salut al·lega que no va informar abans del brot d'enterovirus "per no crear alarmes"
"Volíem tenir la informació necessària per poder donar resposta a tots els professionals mèdics", afirma el conseller Comín al Parlament
Vídeo gràfic explicatiu del brot infecciós del serotipus A-71 de l’enterovirus, causant de la infecció de menors a Catalunya. /
El conseller de Salut, Antoni Comín, considera que la gestió del brot d'enterovirus amb problemes neurològics que ha afectat 60 nens a Catalunya ha sigut la correcta i que els endarreriments a l'hora d'informar-ne es van deure a la prudència. Si no es va fer abans, ha declarat davant la comissió de Salut del Parlament, és perquè era necessari saber exactament a què ens enfrontàvem: saber si era realment un brot i quina gravetat tenia. L'oposició parlamentària, en canvi, li ha atribuït que si n'hagués informat amb més antelació, especialment els professionals dels centres d'atenció primària (CAP), hauria minimitzat l'alerta i possiblement se n'hauria accelerat el diagnòstic. Es va perdre un temps vital per millorar la prevenció, han al·legat.
Comín, que ha comparegut al Parlament a petició pròpia, ha reiterat en tot moment que les decisions preses pel seu departament no van ser improvisades, sinó "molt meditades i deliberades". “Des del primer minut hem intentat explicar-nos com crèiem que s'havia de fer per aconseguir una gestió responsable del brot", ha justificat."Tornaria a actuar de la mateixa manera".
Després de tenir coneixement del brot incipient, el dia 6 de maig, Salut va decidir enviar immediatament un protocol d'actuació als professionals hospitalaris, ha explicat el conseller. “Si no el vam enviar a la xarxa d'assistència primària és perquè no volíem que hi hagués massa, centenars, milers, de professionals coneixedors d'aquest brot abans que disposéssim de prou informació científica. No volíem que es generés una alarma”, ha justificat Comín.
ELS PARES NO HAN ANAT AL CAP
De manera que es va decidir demorar-ho fins al dia 13. “Llavors ja disposàvem de més informació i podíem donar resposta a tots els professionals que truquessin. Es va fer deliberadament”, ha prosseguit el conseller. “La medicina no respon de forma improvisada, només quan hi ha certeses”. Fonts de la conselleria insisteixen que la clau era tenir informats els hospitals. "Quan els pares noten una afectació neurològica important no van al CAP, sinó a urgències als hospitals", afegeix. De fet, aquest ha sigut el camí seguit per tots els nens afectats pel brot.
El que sí han lloat tots els grups ha sigut la resposta del sistema sanitari públic. Ningú l'ha posat en dubte. “L'assistència dels nostres hospitals ha sigut extraordinària”, ha dit orgullós Comín. De fet, la situació actual del brot ha sigut un assumpte gairebé secundari en la comissió parlamentària. Segons les dades facilitades pel conseller, no hi ha nous casos confirmats i ara ja només queden ingressats 17 nens (4 a l'uci i 13 a planta), a diferència dels 29 de divendres passat. “La situació està estabilitzada”, ha declarat.
Les anàlisis genètiques, que requereixen diversos dies de cultiu, han confirmat que almenys quatre casos són del serotip A71, un dels potencialment més perillosos. "Però podrien ser més o, fins i tot, que mai ho poguéssim saber", ha advertit Carlos Rodrigo, cap de Pediatria de l'Hospital de la Vall d'Hebron.
- Educació Sánchez reduirà per llei les hores lectives del professorat
- Apunt La sort va salvar Fermín
- Seguretat viària ¿Es podrà circular a més de 120 km/h? Els canvis que venen a les autopistes i autovies europees
- El Govern aprovarà l’embargament dimarts després de superar els esculls
- El Rei agraeix a Al-Sisi el seu paper per a un alto el foc a Gaza
- Natalia de Santiago, experta en finances: "A Espanya hi ha moltíssima aversió al risc, gent poruga que els ho transmet als seus fills"
- Cas Koldo El jutge manté pres Santos Cerdán tot i que avança que sortirà abans de complir sis mesos a la presó
- Tribunals Sandro Rosell davant la jutge del cas Negreira: «amb 250 euros per informe com podem comprar àrbitres»
- Urbanisme i educació Més de la meitat de les escoles de la metròpolis de Barcelona conviuen amb entorns «crítics» per a la salut dels nens
- Noves inversions La modernització dels aeroports catalans: més espai a la pista i millors accessos