"El porno no és la realitat, és una ficció"

«A la gent que treballem en la indústria pornogràfica se’ns acusa de de no representar un model de conducta sexual enriquidor. Però és que el que representem són fantasies. Quan algú porta el seu fill a veure Batman o Spiderman al cine, li explica que allò no és real, que després no es pot posar una capa i llançar-se per la finestra. El problema amb la pornografia és que, per falta d’educació sexual, s’hi busca la informació que no ens donen els nostres pares, els nostres educadors, les nostres figures de poder… Els adolescents busquen aquesta informació a internet, però no és fiable, perquè el que estem representant no és real, és ficció». Aquesta és l’opinió que des de Los Angeles expressa Amarna Miller, una actriu porno espanyola, loquaç i cultivada, una font d’informació recurrent quan es tracta de parlar.

 «Als directors de cinema porno no se’ls pot exigir que transmetin un model d’educació sexual, igual que als directors de cine de terror no se’ls reclama que tractin les pors de l’espectador». Aquesta és Paulita Pappel, també actriu espanyola, en el seu cas establerta a Berlín i militant d’un porno amb mirada de dona, un territori poc cartografiat, però en el qual se suposa que s’eviten els vicis comuns del masclisme en què cau la indústria convencional d’aquest gènere.

¿Per què val la pena xerrar amb dues actrius porno si del que es tracta és d’analitzar la deficient i tardana educació sexual que pares i escoles imparteixen? Perquè, carai, al capdavall són les verdaderes professores d’aquesta assignatura i en el seu dia també van ser adolescents. Les seves opinions són valuoses.

EL QUE TÉ DE  BO EL PORNO

Miller no recorda que al seu institut hi hagués res d’equivalent a una classe d’educació sexual i, per descomptat, cap informació que no encaixés dins del recipient de la més ortodoxa heterosexualitat. Hi havia, explica, les classes de biologia, però amb uns models representats al llibre que poden ser confusos. «Comences a desenvolupar-te i la teva vagina no sembla un trianglet amb una ratlla enmig. En el meu cas, els llavis interns són més grans que els externs –així és Amarna, sempre explícita–, i això em va plantejar bastant dubtes. A mi personalment la pornografia em va ajudar, perquè era l’únic lloc en què podia veure altres dones que no tenien un cos idealitzat com als meus llibres de biologia».

Aquesta és, en la seva opinió, la cara a del porno. Serveix per satisfer una curiositat irrefrenable durant l’adolescència. La cara b és que pot ser agradable veure-ho, però no prendre-ho com a model. La gimnàstica sexual que es practica davant de la càmera té com a propòsit exhibir el coit o altres pràctiques. No és un manual de plaer, ni un kama-sutra animat. Cindy Gallop explica a la seva web makelovenotporn que les postures de les actrius en el cinema pornogràfic no són aconsellables per arribar a un orgasme. ¿És veritat? «En general no són agradables ni per a les dones ni per a les homes», revela Miller. «Jo sóc una actriu, una manada», aclareix. Explica que personalment considera més excitant la cara d’un home o una dona que expressa plaer, però que la indústria del porno tendeix més a ser tractada de ginecologia.

LA LLIÇÓ IDEAL

Subratlla que la seva professió no és la d’educar, sinó la d’entretenir, però si li demanen consells per als adolescents, en dóna: «Han de buscar informació, sobretot a través dels seus pares i dels seus educadors, per conèixer bé com prevenir les malalties de transmissió sexual, els sistemes anticonceptius i un llarg etcètera sobre com funciona un cos masculí i un de femení». I en relació a aquestes classes d’educació sexual que s’imparteixen als col·legis i als instituts, pensa que haurien d’abordar les emocions, l’afectivitat i, per què no, explicar bé en què consisteix la masturbació. La primera relació sexual sol ser l’autosatisfacció i acostuma a ser molt abans del que es pensen els pares, així que millor saber que ignorar.

Notícies relacionades

La cervesa, el vi i el pa poden contenir la clau de la longevitat

Avís de la Policia Nacional quan arribis a casa: «Si els veus, no toquis res»

Pappel, des de Berlín, aprofundeix en les matèries que hauria d’incloure una classe d’educació sexual. «Si pogués, m’encantaria parlar-los de diversitat de gènere, de les diferents pràctiques sexuals al món, fer-los entendre que no hi ha res de dolent en la sexualitat i cap motiu per avergonyir-se’n. El més important és ser respectuós, i si es desitja, experimentar, però sense fer mal ni discriminar ningú». I al final, com qui no vol la cosa, afegeix un detall interessant, la prova del nou que les actrius porno haurien de tenir veu en aquest debat. «Els parlaria, per descomptat, del sexe segur, però sobretot de com incloure’l de manera natural en una relació».

Al porno, reconeix Pappel, li pesa la mala fama, justificada en part, de ser una indústria masclista, homòfoba i racista, però l’actriu considera que directores com Erika Lust ja han posat un peu a la porta perquè comenci a córrer l’aire fresc d’un porno més ètic. «Crec que la societat ha d’avançar per crear una societat més justa, menys racista, menys homòfoba i menys sexista, i això es veurà també en un porno diferent». /p>