28 febr 2020

Anar al contingut

Fills d'Erasmus

El milió de nens nascuts de les parelles forjades durant les beques són la primera generació de genuïns europeus

La Comissió Europea calcula que un de cada tres estudiants va trobar parella en el programa d'intercanvi

Manuel Vilaseró

La Mireia, el Jacob i el seu fill Max. Una família Erasmus entre un milió.

alguns tenen més de 20 anys i altres encara són nadons, però tots tenen un tret en comú: són els primers a materialitzar l’ideal de la integració europea en el moment en què la Unió fa aigües per tot arreu. Són els fills d’Erasmus, el milió de descendents de les parelles formades en el programa d’intercanvi universi­tari.
    «Un home jove català coneix una noia a Flandes, s’enamoren, es casen i es converteixen en ciutadans europeus, igual que els seus fills. La idea Erasmus hauria de ser obligatòria no només per als estudiants sinó també per als taxistes, plomers i altres treballadors. Passar temps en altres països és el millor camí per a la integració». Així resumia l’escriptor italià Umberto Eco l’efecte Eramus en una entrevista al diari britànic The Guardian.
    Era com si Eco hagués conegut Anna Borràs i Anthony Van De Ver, encara que amb sexes canviats. Nascuda a Manresa, Borràs va conèixer el 1991 l’holandès Van De Ver a la universitat de la ciutat flamenca de Lovaina. Disfrutava d’una de les primeres Erasmus. «Llavors eren de molt curta durada perquè hi havia molt poques assignatures. Només hi vaig estar quatre mesos, però van ser molt productius», reconeix amb un somriure. Ell cursava Polítiques, i ella, Dret Comunitari. Ara viuen junts a Brussel·les. Borràs treballa a la Comissió Europea (CE) i Van de Ver representa al municipi d’Eindowen (el del PSV) a la capital comunitària. Inés, de 13 anys, i Tomás, de 10, són els seus fills Erasmus.
    Per a disgust d’Eco, si encara visqués, Inés i Tomás, no se senten europeus per sobre de tot. Queda molt camí per recórrer. El pes del lloc de naixement és encara important. «Ni espanyols, ni catalans ni holandesos, en primer lloc se senten flamencs i la seva primera llengua és el flamenc», explica Borràs, per a qui el reforç de la idea d’Europa és imprescindible i ha de passar també per l’escoles. «La Unió va néixer per acabar amb les guerres que havien dessagnat el continent i davant els nous conflictes i l’amenaça terrorista és més necessària que mai», opina.

‘ORGASMUS’ / Moltes vegades s’ha acusat el programa universitari de ser sinònim de gresca perpètua. Orgasmus li deien alguns. «Cadascú que es financi les seves festes. Tots sabem els Erasmus què van a fer: A no fer brot, aprovar dos cursos de cop perquè bàsicament et regalen els aprovats i anar a més festes que Paquirrín», escrivia un lector d’un mitjà digital quan es va parlar de suprimir les beques.
    La veritat és que és molt eficaç com a factoria de parelles. El mateix estudi de la CE que avalua en un milió el nombre de fills d’Erasmus, revelava que un de cada tres estudiants havien trobat parella amb el programa. Ja voldrien Tinder o eDarling alcanzar aquesta ràtio. Els protagonistes es prenen amb humor l’apel·latiu «¿Què deu tenir de dolent l’orgasme?», pregunta un. Però tots coincideixen que és molt més que farres.
    «Erasmus serveix sobretot per aprendre a integrar-te en una societat que no és la teva. Qualsevol persona hauria de viure una experiència formativa o professional a l’estranger. És una manera també de descobrir-se a si mateix i veure de què s’és capaç, desenvolupar l’instint de supervivència i créixer més». Així opina Isabel Moya Caballero, madrilenya que sap molt bé de què parla.

ANGLÈS INVENTAT / Moya va conèixer al seu actual marit, el francès Bertrand Fournier en un parc de la ciutat sueca de Göteborg. Tots dos participaven en un joc amb col·legues de beca de diverses nacionalitats. «Vam començar a parlar però jo no l’entenia molt bé. Parlava un anglès gairebé inventat, així que em limitava a assentir amb el cap, i crec que això li va donar esperances...», rememora. Al final va acabar aprenent francès i junts van iniciar una aventura vital i laboral que els ha portat a París, Alcalá de Henares, un poblet de Guadalajara i a la Guyana francesa, on Bertrand va arribar de la mà d’una empresa aeroespecial francesa. Allà tenen cura d’Inés (8 anys), Olof (6 anys) i Kourou Mateo (19 mesos). Amb ells parlen en francès i espanyol «però mai barrejant els dos idiomes en la mateixa frase». «Els nens són bilingües. Se senten espanyols i francesos», afegeix.
    La igualadina Mireia Prat i el berlinès Jacob Krüger també es van conèixer en la seva beca en una universitat sueca. Ara viuen feliçment a la capital de l’Anoia amb el petit Max, de 18 mesos. «Espero que tingui una vida plena, plena d’ensenyances i aventures, encara que la seva mare estigui trista perquè el té lluny», li desitja Prat.
    Per Xavier Prats, exdirector general d’Educació de la Comissió Europea, el paper d’Erasmus en la creació d’una consciència europea és «indiscutible». «És molt difícil trobar un Erasmus intolerant o populista. És molt difícil ser-ho si coneixes alguna cosa més que el teu àmbit», apunta. Com predicava Erasme de Rotterdam, el filòsof que dóna nom al programa, «per a l’home feliç tots els països són la seva pàtria».