Otto Kernberg: "Un 20% de gent té trastorn de personalitat"

Al centre dels Estats Units, a Topeka (Kansas), una família, els Menninger, va obrir un hospital psiquiàtric per tractar, estudiar i ensenyar què passa al cervell que ens distancia de la salut mental. Allà va aterrar el 1961 Otto Kernberg (Viena, 1928) amb 33 anys i un gran interès per la psicoanàlisi i, des d'aleshores, pels trastorns greus de personalitat. Per tractar-los va crear la Psicoteràpia Focalitzada a la Transferència (PFT). L'aplica al Personality Disorders Institute de Nova York que ell mateix dirigeix i amb el qual col·labora el Grup-TLP Barcelona.

-¿Què el va portar a estudiar Psiquiatria? El meu primer estímul va ser un oncle meu, Manfred Sakel, el psiquiatre que va descobrir el tractament insulínic de l'esquizofrènia. La meva mare l'anava a veure cada vegada que jo tenia algun problema en l'educació. El psiquiatre estava present en la tradició familiar. Però qui em va entusiasmar de veritat va ser, a Xile -on Kernberg i la seva família jueva van emigrar després de l'ocupació nazi d'Àustria-, el professor Ignacio Matte Blanco, probablement el millor psiquiatre de Llatinoamèrica,

-¿Què és un trastorn de personalitat? En parlem quan els trets de caràcter i conductes habituals es transformen de manera tan rígida que limiten significativament el funcionament social.

-¿Com s'estableix el límit? Estudiant el funcionament de la persona en diferents àrees: feina i professió; amor i sexe; amistat i relacions i creativitat. Si una persona té habitualment problemes constants amb els altres, es cansa, sempre es baralla amb els seus superiors, això és trastorn de la personalitat (TdP).

-En relacions sexuals ¿què ho apunta? En les relacions íntimes, es combinen llibertat, eròtica i tendresa, el món psíquic i sexual. Les persones amb TdP poden tenir inhibicions sexuals greus; o funcionen bé sexualment, però tenen inhibició emocional, incapacitat d'estimar la persona amb la qual tenen una vida íntima.

-¿Què el va atraure tant per estudiar-ho? Volia ajudar pacients amb trastorns greus de personalitat que, en realitat, s'han descuidat perquè no són tan greus per ser hospitalitzats. Són capaços de fer una vida quotidiana, però tendeixen a la conducta antisocial, o escapen de la vida interpersonal a través de drogues, alcohol o altres addiccions, i tenen dificultats a la feina o als estudis, ja que no són capaços de prendre responsabilitats sense supervisió.

-¿Quin és l'origen de trastorns així? La seva falta d'integració del concepte de si mateix i de l'altre, la capacitat que tenim normalment, que ni ens en adonem, de sentir que tenim una continuïtat interna, que som els mateixos a través del temps. Ells jutgen les persones d'acord amb la conducta immediata, tenen dificultat per fer-se una imatge més profunda d'un mateix i els altres.

-¿Per què no conceben aquesta integritat? Des que naixem, ens orientem als altres moguts pels afectes, positius i negatius. Els primers anys es viu l'experiència del que és positiu i negatiu per separat. La capacitat cognitiva va creant la idea que jo sóc el mateix content i trist. Però quan en aquest procés normal d'unió interfereix un excés de frustració o d'agressió, deixa l'escissió permanent entre experiències positives i negatives, que impedeix integrar el concepte de si mateix i el dels altres.

Notícies relacionades

El cervell necessita entre 8 i 14 dies per desconnectar per vacances: «Descansar no és un caprici, és una necessitat psíquica»

L’escàndol de les religioses intervingudes amenaça el ‘boom’ dels retirs secrets

-¿Com ajuda les persones la PFT? Permetent al pacient activar a les sessions els seus estats totalment negatius i positius, per ajudar-lo a entendre els seus extrems i tolerar-los, com a ell mateix.

-¿Hi ha gaires persones amb TdP? Es calcula que hi ha un 20% de població amb trastorn de personalitat, un 3% greu.