Més agressions a metges el 2015

Més agressions a metges, tant en l'àmbit públic com en el privat. Així ho constata un estudi que detalla que l'any passat van augmentar el 4,94% respecte al 2014, amb un total de 361 casos, fonamentalment al Sistema Nacional de Salut (el 86%), però també en la sanitat privada, àmbit on s'han incrementat respecte a l'anterior al passar del 13% al 14%.

Ho recull l'Observatori Nacional de l'Organització Mèdica Col·legial (OMC), que els últims cinc anys ha registrat un total de 2.419 agressions, i que ha presentat aquest dimecres aquestes xifres en roda de premsa, amb motiu del Dia Nacional contra les agressions en l'àmbit sanitari.

L'observatori recull les comunicacions rebudes als col·legis de metges d'agressions a aquests professionals, però segons els representants d'aquest organisme, hi ha més agressions de les 361 registrades però no arriben als col·legis perquè no es denuncien.

Per comunitats autònomes, les que han comptabilitzat un nombre més alt d'agressions denunciades als col·legis ha sigut Madrid (77), Andalusia (66) i València (50) encara que la incidència més gran per mil col·legiats s'ha produït a Melilla, Extremadura i Ceuta. Les dades indiquen que dels 361 casos, el 32% va comportar lesions, gairebé el doble que el 2014, dels quals el 55% van ser físiques i el 45% restant, psíquiques.

Per sexe, el 51,3% dels agredits en la sanitat pública van ser dones i el 48,7%, homes, i en el sector privat, el 55,1% homes i el 44,9%, dones.

SOBRETOT EN L'ATENCIÓ PRIMÀRIA

Pel que fa a l'àmbit en què es va produir l'agressió, el majoritari és el de l'Atenció Primària (50%), enfront de l'hospitalària (32%); les urgències hospitalàries i d'atenció primària van comptar amb un percentatge d'11% i 8% cadascuna.

Les causes principals de les agressions fueron en el 36% dels casos per discrepàncies en l'atenció mèdica, seguida de discrepàncies personals (15%), pel temps a ser atès (14%) o per no receptar el proposat pel pacient (11%), entre altres.

En aquest sentit, el president de l'OMC, Juan José Rodríguez Sendín, ha considerat que "darrere d'aquestes causes" hi ha "la insatisfacció, i molta, de les retallades": "Necessàriament ha de ser així", ha sentenciat.

El 2015, segons l'observatori, es van dictar un total de 64 sentències, de les quals 48 (el 75 %) van ser condemnatòries i 14 (el 22%), absolutòries. De totes aquestes resolucions, 16 van comportar pena de presó, 17 de privació i dret d'inhabilitació, vuit van acabar amb mesures de seguretat i la majoria, 37, amb multes.

ATEMPTAT CONTRA L'AUTORITAT

Els representants de l'observatori han recordat que des de l'1 de juliol passat la reforma del Codi Penal contempla les agressions a sanitaris que treballen en el sector públic com a atemptat contra l'autoritat però han reclamat que això s'estengui també als que es troben en la sanitat privada.

Dels agressors, el 39% eren pacients programats, és a dir, que tenien cita prèvia, el 31% eren familiars i el 27%, pacients no programats.

Notícies relacionades

Parlon obre una "informació reservada" per aclarir la infiltració dels Mossos en una assemblea educativa

Els nous serveis de bus entre Berga i Barcelona arrenquen demà

Com cada any aquest dia, l'observatori ha redactat un manifest per tal que les institucions implicades protegeixin els professionals i demanen, entre altres coses, més campanyes que promoguin el final de les agressions, així com unificar la tipificació judicial perquè siguin penades amb els mateixos criteris a totes les comunitats i evitar que siguin considerades delictes en uns casos i faltes, en altres.

Per la seva banda, el sindicat C-SIF ha demanat, en un comunicat, a totes les conselleries de sanitat que denunciïn d'ofici davant la fiscalia "qualsevol atac físic o verbal" que rebi un treballador de l'àmbit sanitari.