Homes que aprenen a plorar

¿Hi ha tractament per a un maltractador? ¿Són homes incorregibles? Al Servei d'Atenció a Homes (SAH) de l'Ajuntament de Barcelona, una de les poques unitats d'aquestes característiques que hi ha a Espanya, creuen que sí que es pot fer alguna cosa, que els homes que en algun moment han exercit la violència contra dones poden canviar. O que poden, almenys, aprendre a canviar.

“Aquí no se'ls jutja, se'ls donen eines perquè sàpiguen relacionar-se amb les dones. Se'ls explica què han de fer per no perdre els nervis i com identificar en si mateixos possibles actituds i comportaments violents”, explica Anna Abió, coordinadora del SAH. I, sobretot, s'intenta que els que participen en les teràpies acabin assumint les seves responsabilitats i sàpiguen valorar les conseqüències dels actes. "Que siguin capaços de trobar alternatives no violentes al que fan", subratlla Abió.

Alguns van al servei després d'haver complert condemna per maltractaments. "Però això no és un recurs judicial, és a dir, no està vinculat a cap benefici penitenciari secundari", adverteix la coordinadora. Altres, cada vegada més, assisteixen a les sessions (normalment de grup, encara que també n'hi ha d'individualitzades, segons el cas) perquè, buscant ajuda, han conegut aquesta alternativa. Quan arriben, "gairebé tots expliquen que tenen problemes de relació amb la parella, encara que els perfils són molt diferents", indica la terapeuta. 

"Són homes que li han vist les orelles al llop, que veuen que, si segueixen així, perdran les persones que estimen, les seves parelles i els seus fills, si n'hi ha", assenyala. Hi ha una sèrie de mites sobre l'home maltractador, afegeix, que és necessari trencar. El primer, que els que agredeixen la seva dona no ho fan perquè són alcohòlics o perquè han consumit drogues. Això no és una causa. El segon, que la violència masclista no distingeix entre classes socials ni entre poders adquisitius. Tampoc.

"Que els homes no ploren segueix totalment vigent", admet Abió, que reconeix, però, que els que fan un pas endavant, els que assumeixen que tenen un problema i el volen esmenar cada vegada són més nombrosos. És un dels principals canvis que s'han produït els últims anys entre els homes que exerceixen la violència contra les dones.

ABANS I DESPRÉS DE LA LLEI

Notícies relacionades

Confessions d'un agressor en rehabilitació: "Em costava contenir la ira"

Parlon obre una "informació reservada" per aclarir la infiltració dels Mossos en una assemblea educativa

A això hi ha contribuït, opina Mercè Claramunt, membre de la junta de govern del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona i coordinadora dels temes sobre violència en aquest organisme, "la llei de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, que va entrar en vigor el 2005". És una normativa, prossegueix Claramunt, que "malgrat la relaxació que hi ha hagut els últims anys, ha tret a l'imaginari col·lectiu una violència que fins llavors era de l'àmbit privat".

Tant la terapeuta Abió com la lletrada Claramunt, responsable del torn d'ofici al col·legi d'advocats, consideren que, tot i els avenços, encara queda molt per fer. Només aquest any, almenys ja són 14 les dones que han mort assassinades a mans de les seves parelles o exparelles. El 2015, en total van ser 57 les dones assassinades. Preocupa, sobretot, el que passa amb els joves, que encara accepten pràctiques masclistes com a normals. "Per això, des de fa dos anys, també tenim un servei per a nois d'entre 12 i 17 anys", diu la primera. "Fa falta molta formació i falten recursos d'informació i prevenció, que s'han reduït de forma dràstica els últims anys", reclama la segona.