Voluntaris recullen set tones d'escombraries al delta de l'Ebre en tres hores

«A les zones naturals no hi ha servei de recollida, emporteu-vos les escombraries a casa». Així ho exposa el fullet amb el segell del parc natural del delta de l’Ebre que el regidor de la Ràpita Carles Sanchís reparteix a alguns joves que han anat a la platja del Trabucador. Ni el parc, ni la Generalitat, ni la direcció general de Costes, ni els ajuntaments dediquen prou recursos a netejar assíduament quilòmetres de costa d’un espai tan extens com el delta de l’Ebre. Encara més, ni tan sols hi ha papereres en unes platges inabastables, perquè es consideren un focus de més brutícia.

    Davant d’aquesta realitat, ajuntaments i Generalitat apel·len al voluntariat per dignificar unes zones protegides atapeïdes de plàstics. Ahir uns 300 veïns dels set municipis que conformen el delta –l’Ampolla, Camarles, l’Aldea, Amposta, Deltebre, Sant Jaume d’Enveja i Sant Carles de la Ràpita– van formar una brigada eventual de neteja que en tot just tres hores va extreure més de set tones d’escombraries semienterrades a les dunes i entre la vegetació salina. Tots saben que aquesta acció puntual de maquillatge a les portes de la temporada turística és flor d’un dia. 

UN ABOCADOR / «Hi trobem de tot: tampons, ampolles de vidre, trossos d’un matalàs... fins i tot una bombeta», expliquen amb cares de fàstic dues parelles de voluntaris que han substituït la seva rutina dominical per un matí a l’aire lliure recol·lectant residus. L’Eva, el Joel, el Lluc i la Maria han vingut des de la Ràpita, Alcanar i Tortosa. «Algú va sentir per la ràdio que es convocava aquesta jornada, ho va posar en el grup de whatsap i vam decidir venir tots quatre», comenten. No són dels que vénen gaire a aquesta platja a l’estiu, de manera que el seu al·licient no és dignificar un espai que sentin com a propi. Per la Pilar, que sí que freqüenta aquesta platja, bona part del problema es deu a l’incivisme. «Una vegada hi vaig venir després de la revetlla de Sant Joan i això era un abocador, però també cada cap de setmana molta gent deixa aquí els residus que genera en el seu dia de platja», lamenta.

    A més, el mar aporta un material ingent a la costa. Hi ha qui es pensa que després de veure un capvespre romàntic en parella algú passarà a recollir les seves deixalles. «He trobat una bosseta amb dues copes de plàstic i una ampolla de cava», comenta un altre voluntari. «I fins i tot un televisor», afegeix.

Notícies relacionades

Parlon obre una "informació reservada" per aclarir la infiltració dels Mossos en una assemblea educativa

Els nous serveis de bus entre Berga i Barcelona arrenquen demà

    «És clar que l’arrel del problema està en uns hàbits de consum en què el plàstic està cada cop més present; s’ha d’arribar al consum responsable», apunta Sanchís. Exposa la seva sorpresa davant la recent visió d’unes mandarines posades a la venda sense la pell i en un envàs de plàstic. «És absurd», afirma.

    Un mostreig dels residus recollits en la campanya Per un Delta Net revela que el 75% del material és plàstic, el 12% metall, el 7% vidre i el 6% tèxtil. El fullet repartit entre els veïns exposa el temps que cada objecte trigaria a degradar-se. Més de mil anys una ampolla de vidre, entre 300 i 500 una de plàstic, un temps similar una llauna de refresc, i cent anys un envàs de iogurt. La multa per embrutar l’espai protegit és de 400 euros.