"Ara tenim tancats els nens i lliures els gossos"

El progressiu augment d'animals de companyia a Barcelona està fent cada vegada més difícil la convivència. En parcs, carrers i jardins hi ha cada cop més ciutadans que passegen el gos, i com que no tots els propietaris de gossos són exemple de civisme abunden els rastres d'orins i defecacions. M. B., que passeja amb dos gossos petits, l'encerta de ple quan diu que "en llocs on conviuen animals de dos i de quatre potes d'ha de mantenir unes normes". Segons el Consell de Veterinaris de Catalunya, a la província de Barcelona hi ha 793.576 animals de companyia (la majoria gossos) amb el xip d'identificació AIAC, dels quals 140.000 gossos són a la capital, una xifra molt més elevada que la que té l'ajuntament. 

Com en el cas dels que no en tenen, la majoria dels propietaris d'animals critiquen els que no recullen els excrements i deixen que el gos orini en qualsevol part. Però també estan en contra dels que es queixen per la simple presència dels animals i d'algunes de les ordenances municipals que pretén aplicar l'Ajuntament de Barcelona, com és el cas de mantenir lligats els gossos i aplicar multes de fins a 1.500 euros per portar l'animal deslligat o no recollir els excrements. “No pot ser que els gossos vagin fent-se les necessitats per tot arreu, però les multes em semblen un clar exemple d'afany recaptatori”, explica el mateix M. B., que prefereix mantenir-se en l'anonimat.

PARCS I PIPICANS

Tot al contrari que Lola Vílchez, que també té dos gossos petits amb qui recorre parcs i carrers de la ciutat. “Em sembla fantàstic que l'ajuntament pensi a fer grans parcs per poder deixar en llibertat els gossos”, destaca aquesta dona que acostuma a passejar pel parc de la Ciutadella, la platja i altres zones de la ciutat. Considera que “no hi ha necessitat d'anar amb els gossos sense corretja pel carrer i córrer riscos innecessaris” i diu que les multes són excessives. “Són tan desorbitades com el fet de fer fora de casa persones que no poden pagar la hipoteca”, compara sense mencionar el nom de l'alcaldessa, Ada Colau, i assenyala que “hi ha amos que són més perillosos que el seu gos”. Vílchez admet que se sent violenta quan els seus gossos orinen a la vorera, però procura posar-hi remei mantenint-los prou estona al parc o acostant-se als escocells dels arbres. Es queixa, però, de la falta de pipicans.

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

A l'altre costat de la polèmica hi ha Joan Cortada, que té al quiosc del parc del Nord un lloc habitual de tranquil·litat per estar amb els amics mentre els nens juguen pel parc. “Abans era al revés, però ara tenim tancats els nens i hem deixat anar els gossos”, lamenta en al·lusió a la tanca de fusta que aïlla les dues zones infantils que hi ha en aquest parc dels nombrosos gossos que s'hi concentren, sobretot a partir de les sis de la tarda. “Aquest és el parc dels gossos”, informa Ignasi Feixas. “Només hi ha gossos”, sentencia la seva dona. Tots dos estan amb el seu nét en una dels zones infantils. "A vegades els gossos salten la tanca", assegura la dona.

L'OPINIÓ DEL PASSEJADOR

“La veritat és que no conec gaire les ordenances municipals sobre animals”, admet Gustavo García, de 25 anys, que exerceix de passejador de gossos. “M'agrada venir aquí perquè és el millor pipicà de la ciutat que conec i no hi ha tanta gent rara com en altres parts", confessa aquest noi de barba llarga a la moda i una melena que li arriba a les espatlles sobre el recinte que hi ha sota el pont del carrer de la Marina. “La majoria dels problemes que hi ha amb els animals són per culpa dels amos”, explica aquest jove, que és partidari de no obligar a portar lligats els gossos.