Igualtat a foc molt lent

El 8 de març és un d’aquells dies en què s’ha de remar en una mateixa direcció, donar un cop de mà, llimar les asprors i lluitar per un objectiu comú. És, doncs, una jornada tan plena de bones intencions com de tòpics recorrents. Perquè la realitat és capritxosa i punyetera, i cada any, en el Dia Internacional de la Dona, exhibeix xifres, imatges, estadístiques i notícies que deixen en evidència els rems, les mans, les asprors i els objectius. Algunes dades per posar la pilota a terra: la taxa de pobresa femenina a Catalunya ha augmentat el 3% en un any, els homes encara cobren de mitjana un 25,1% més que les dones i el temps que les dones dediquen a la llar és el doble del que hi destinen els homes. I en un àmbit no tan domèstic, i molt més cru, el nombre d’assassinats de dones va augmentar a l’Afganistan un 49% l’any 2015, i a Tunísia, una de cada dues dones va patir algun tipus de violència fora de casa els últims 12 mesos. 

Salari, oportunitats, conciliació. O supervivència, persecució i violació sistemàtica dels drets humans. No és el mateix néixer al cor d’Europa que a l’Àfrica profunda o l’antic imperi persa. Coincideixen en la desigualtat, però en escales molt diferents. Al vell continent, la comissària europea responsable d’Igualtat de Gènere, la txeca Vera Jurova, va explicar ahir que la Unió Europea necessitarà 70 anys per aconseguir la igualtat entre homes i dones. Les manifestacions celebrades a les principals ciutats del planeta, entre aquestes, Barcelona i Madrid, exigeixen celeritat en el trànsit cap a una societat més justa.

La valoració de Jurova sembla més un vaticini que una anàlisi social, racional o cultural. La dirigent comunitària va aplaudir «els avanços que s’han fet durant els últims 60 anys», i potser és d’aquí, de mirar pel retrovisor, que ha brotat la seva predicció, de la qual poca gent es recordarà l’any 2085. 

A Catalunya, segons xifres facilitades pel GESOP, el 54,7% dels alumnes matriculats en estudis de grau el curs 2013-2014 eren dones. Però aquesta dada, traslladada al posterior món laboral, es capgira com un mitjó: les dones inactives són el 60,9% del total, i les ocupades, el 46,4%. Les dones dominen el sector serveis (54,5%) i són pràcticament testimonials en la construcció (7,6%) o en l’agricultura (14,7%). Només hi ha un 31,4% de directives. 

FEMINITZACIÓ DE LA POBRESA

La Taula del Tercer Sector va demanar ahir que s’intensifiqui la mirada de gènere en la lluita contra la precarietat al constatar que la taxa de pobresa femenina ha pujat el 3% (del 18,8% al 21,6 %) en un sol any i que el 13% de les dones que treballen viuen en situació de pobresa. Són algunes de les dades de l’estudi La feminització de la pobresa. Reivindicant una mirada de gènere , que van presentar la periodista Elisenda Rovira i la vicepresidenta de la Taula del Tercer Sector i representant d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS), Sonia Fuertes.

Notícies relacionades

Obre el pàrquing de Bonaire a Aldaia, símbol de les mentides de la dana

Doctora Andreea Ciudin: "Prendre l’Ozempic per a l’‘operació biquini’ és una frivolitat perjudicial"

Espanya, segons la Comissió Europea (CE), arrossegada per un atur del 22,7%, ocupa poc més del 54,8% de les dones (el 65% dels homes) i només supera en aquesta dada Malta, Itàlia i Grècia. La bretxa entre sexes, no obstant, és molt superior en altres països. Aquí és del 10,2%, per sota de països com el Regne Unit (11,3%), els Països Baixos (11,4%), la República Txeca (17,5%), Irlanda (11,8%) o Luxemburg (12,9%).

El rol familiar és un dels factors generadors de tant desequilibri. A Catalunya, segons dades del GESOP, la dona destina tres hores i vuit minuts a les tasques de la llar, per una hora i 41 minuts els homes. Del total d’excedències sol·licitades per ocupar-se d’un fill, el 94,7% pertanyen a la mare, i el 5,3%, al pare. Pel que fa a la jornada parcial, el 71,7% de les demandes les van fer dones.