"És més fàcil canviar les lleis que la mentalitat"

Magda Oranich és una dona que no està per a tonteries. El seu costat mediàtic bandeja el vessant més reivindicatiu, amb la defensa dels drets de la dona en l'epicentre de la seva inquietud professional i personal. Assegura que no estem tan malament, que s'ha avançat molt si gira la mirada 40 anys enrere, el 1976, quan la Universitat de Barcelona va celebrar les primeres Jornades Catalanes de la Dona, que van significar una fita històrica en l'emancipació del sexe femení. Oranich hi va ser. Per això insisteix a dir que hem anat a millor, encara que és conscient que el camí s'intueix encara llarg i arenós. "És més fàcil canviar les lleis que les mentalitats". 

Es va col·legiar el 1968, quan les advocades representaven l'1,5% del total de lletrats en exercici. Avui són gairebé el 50%. En un món d'homes, sense jutges ni fiscals, va posar la placa a la porta i va tirar d'una vocació que arrossegava des de la infància: "Les meves amigues volien ser hostesses o casar-se, però jo tenia claríssim que volia dedicar-me a això". Es va centrar en els presos polítics i les dones, per això, entre els 20 i els 30 anys, va passar "més temps a les presons que no pas a les discoteques".

Recorda amb nitidesa una de les últimes execucions del franquisme. Representava Juan Paredes Manot, àlies 'Txiki', condemnat a mort per pertinença a ETA. Al cementiri de Cerdanyola, el 27 de setembre de 1975, ella era l'única dona entre 200 homes. Tots els civils havien de ser escorcollats, però quan un policia es disposava a registrar-la, el jutge va cridar que la deixessin en pau. "¡A la senyora no la toquin!", va etzibar el magistrat, pocs minuts abans dels trets. D'alguna manera, el tracte massa amable era també discriminatori. Més encara en aquella estampa, amb un home a punt de perdre la vida.  

"LA POBRESA TÉ NOM DE DONA"

Notícies relacionades

Helena María Sánchez, treballadora social i coordinadora de l’associació Alfa: "El joc i l’oci saludable potencien l’educació formal"

"La injecció translunar va ser un moment tens"

Oranich aplaudeix que la situació social i laboral de la dona hagi millorat amb el pas dels anys, però adverteix d'un retrocés que ve de la mà de la crisi. "La pobresa té nom de dona, i encara que la part legislativa la tenim més o menys coberta, la social, la dels valors, encara no està resolta, ni de bon tros. Les dones segueixen sentint-se culpables per no cuidar els fills. Una mala consciència generada per una societat que no és justa amb elles".

Insisteix a dir que l'escull contemporani no passa tant per la justícia com per la mentalitat. "La llei ens empara, però la realitat, no", resumeix. I se'n recorda de la violència de gènere, una plaga que dècades enrere era "un problema particular i amb el temps s'ha convertit, per fortuna, en un problema social".