Florenci Calpe: «La devolució de Bankia serà per a la boda del fill»

Cinc anys després d'haver invertit 3.750 euros en accions de Bankia, l'advocat de Florenci Calpe (Barcelona, 1940) es va acostar dimecres al seu domicili, a Argentona, i li va entregar l'autorització del jutjat per recuperar els diners. Aquest comercial de pintures jubilat, fill del tenor Florencio Calpe -idolatrat pels amants de la sarsuela dels anys 40 i 50-, va ser un dels 350.000 accionistes minoritaris afectats per la sortida a borsa del banc que pilotava Rodrigo Rato.

Acaba de rebre la llum verda per recuperar els diners que va invertir un minut després que Rato toqués la campana.

-Quan Rato va tocar la campaneta, vaig ser el primer a comprar accions a Argentona. En volia 5.000 euros, però va tenir tant èxit l'opció que només vaig poder adquirir -ne 3.750. ¡Va ser una estafa des del primer minut!

-¿Ho va veure ràpid?-Van sortir a 3,75 euros i al cap de pocs dies valien 60 cèntims.

-¿Se'n va anar cap a la sucursal bancària? No. El delegat no en tenia la culpa. Era un bon noi que també havia comprat accions i venia d'encaixar les ires d'un munt de gent gran afectada per les preferents. Va patir un ictus de cavall del qual, cinc anys després, no s'ha recuperat del tot.

-Sort que vostè no tenia preferents. En vaig tenir, però em vaig salvar. Per construir les cases dels fills vaig demanar una hipoteca de 90.000 euros, que vaig acabar ficant en preferents de Caja Madrid, amb un interès alt. Per sort em vaig gastar els diners.

-Amb les accions no va tenir sort.-Els advocats van convocar els afectats al teatre d'Argentona. Vaig acceptar representar-los i, per facilitar la seva tasca, no vaig tocar ni un sol euro.

-No ho necessitava. Altres sí.-Llavors no. Havia guanyat diners com a director comercial de pintures Valentine. I quan la família Basté va vendre l'empresa a un grup portuguès, uns quants ens vam establir pel nostre compte.

-Encara no havia esclatat la bombolla. Teníem un magatzem gran i 18 botigues. Quan les coses van començar a anar malament, vam vendre l'empresa per moltíssim menys -vaig cobrar 444.000 euros- i mig Maresme va acabar devent-me diners per molts litres de pintura servits. He guanyat tots els judicis, però no he vist un duro.

-Vostè pot viure, ¿no? Vaig tirant. Visc de lloguer i condueixo un Ford Fiesta.

-I aquests anys, ¿ha participat en alguna mobilització, esbroncada, xiulada? Només serveixen per treure ràbia, però no obtens res. He lluitat per cobrar el 4% d'interès legal i no l'1% que pretén colar Bankia. Aquests diners estan pendents.

-Quan ara veu la imatge de la campaneta de Rato, ¿se li regira l'estómac? Què vol que li digui... Jo dec 100 euros a algú i estic tota l'estona pensant que els he de tornar. «Jo no ho faria», penses. Però també hi ha laboratoris que es forren a costa de jugar amb la salut, com els milers de dosis de Tamiflu que van vendre en nom de la grip A. Això em sembla més malvat.

-¿I què pensa fer amb els diners de les accions? La devolució anirà a parar al casament del meu fill petit, que es casa al mes de setembre. La meva idea era cobrar en metàl·lic i ficar els diners sota una rajola. Però ni això. A pagar impostos.

Notícies relacionades

Vic elimina el bus per a estudiants vulnerables del pla contra la segregació

Les sentències del 25% del castellà ja afecten 34 escolars

-Almenys serviran per a alguna alegria. Estem encantats amb la futura nora.

-Quina pena que l'avi tenor no hi sigui. Va morir d'un càncer l'any 1989. El meu pare era un crac, ¿eh? El millor cantant de sarsuela. Va estar vuit vegades de tournée per Amèrica. Jo el vaig acompanyar en gires per Espanya. I conec Plácido Domingo, Carreras...