Llops deixats anar als col·legis

¿On van els llops? On hi ha bens. Similar lògica depredatòria sol guiar el pederasta a llocs i ocupacions que li permetin estar en contacte amb nens i nenes: col·legis, equips esportius, colònies, grups d’oci infantil… D’aquí la recent reforma legal que obliga tots els professionals que treballen en contacte amb menors d’edat a acreditar que no tenen antecedents penals per delictes de pederàstia o maltractament infantil.

Aquesta mesura ha de contribuir a dificultar l’accés dels llops a la cleda, però evidentment no pot oferir una garantia absoluta: només filtra els pederastes que ja han delinquit i a més han sigut condemnats per això.

LA VERITABLE ALARMA

mb tot, el més inquietant no és que un llop es pugui colar subreptíciament pel forat que un llistó trencat ha deixat a la tanca. Aquesta eventualitat, queda clar, és impossible impedir-la en el cent per cent dels casos. El que és realment alarmant, si parlem de l’escàndol d’abusos sexuals de menors en col·legis dels Maristes, és que la cleda estava colonitzada pels llops. Vivien i atacaven allà amb la dissimulació mínima, no un sinó una manada, no un dia sinó durant dècades, elegint a plaer les seves víctimes inermes, emparant-se en l’hermètica opacitat, si no indulgència, d’una organització educativa més preocupada pel prestigi de la seva marca que per la protecció i la defensa dels nens encomanats a la seva cura i magisteri.

Durant anys i anys, quan s’ha vist en la tessitura d’optar entre la seva reputació institucional i els drets de les víctimes, els Maristes han optat de forma invariable per la primera, així a Sants com a les Corts, l’Eixample o Badalona. Només d’aquesta manera s’explica que els llops hagin campat al seu aire per les cledes malgrat les queixes desateses de diverses famílies, a algunes de les quals se les va arribar a pressionar perquè no denunciessin els crims a la justícia.

TOTAL IMPUNITAT

l professor pederasta A. E. va actuar amb total impunitat al col·legi dels Maristes de l’Eixample almenys durant 17 anys, el temps que va mediar entre la primera queixa coneguda d’una família davant la direcció (1977) i la reclamació que va donar peu a la sortida del pedòfil de l’escola (1993). El seu company professional i criminal Joaquim Benítez va fer el mateix a l’escola dels Maristes de Sants-les Corts almenys durant els 27 anys que van transcórrer des que un docent el va enxampar masturbant un nen al seu despatx (1984) fins que la queixa d’una altra família va posar fi als seus dies al centre (2011).

Notícies relacionades

Tres dels quatre instituts de l’Urgell que formaven part del pla pilot dels Mossos el rebutgen

La visita del Papa a Espanya mobilitzarà 11.000 policies i 2.200 guàrdies civils en un pla especial de seguretat

En els últims 15 anys han aflorat a tot el món nombrosos escàndols de pederàstia en institucions catòliques: els Estats Units, Irlanda, el Regne Unit, Alemanya, Àustria, l’Argentina, Holanda, Austràlia, Sud-àfrica… En molts casos, els nens i nenes eren sotmesos a abusos sexuals de forma metòdica, organitzada, massiva. Curiosament, a Espanya, un dels països de més tradició i arrelament catòlics del món, els crims destapats han sigut proporcionalment molt magres i escassos.

LA CLAU

Quina és la clau d’aquesta curiosa dada estadística? ¿El clero espanyol és més íntegre que l’establert a l’estranger? És una opció. ¿O ha sigut més hàbil en les tasques d’ocultació? És una altra possibilitat. ¿O potser la qüestió radica en el fet que la societat espanyola i la seva Administració pública han sigut més condescendents en la investigació i enjudiciament d’aquests crims?