El Suprem nega la custòdia compartida per amenaçar el cònjuge

El Tribunal Suprem ha denegat la custòdia compartida dels seus dos fills a un home de Gernika (Biscaia) que va ser condemnat per un delicte d'amenaces a la mare, cosa que evidencia que no existeix entre els progenitors una bona relació que faci possible el bon funcionament d'aquesta mesura.

La mare va recórrer una sentència de l'Audiència de Biscaia en favor de la custòdia compartida dels dos fills menors del matrimoni, nascuts el 2008 i el 2010. Ara el Suprem ha anul·lat aquesta sentència i li ha donat la guarda i custòdia a la mare, després que el pare fos condemnat per amenaces a la seva exdona pel Jutjat Número 3 de Gernika-Lumo.

L'alt tribunal considera que "constitueix premissa necessària per acordar el règim de guarda i custòdia compartida que entre els pares hi hagi una relació de mutu respecte".

"Si no em donen la custòdia compartida t'arrenco la pell a tires, com em treguis la custòdia compartida, encara que sigui l'últim que faci, et clavo una hòstia aquí mateix, mentidera de l'hòstia, això acabarà malament per a tots, gossa de l'hòstia, et tocarà la grossa", li va dir a la seva exdona el 6 de gener del 2015, segons la sentència, quan ella procedia a l'entrega dels fills complint el règim de visites.

"LÒGICA CONFLICTIVITAT"

Notícies relacionades

Nerea, una jove espanyola, mostra la realitat de treballar a Austràlia: "2.000 euros per cinc setmanes deixant-s'hi la pell sota el sol"

Ordenen la detenció de Jair Domínguez perquè comparegui en un judici promogut per Vox

Segons el Suprem, constitueix premissa necessària per acordar el règim de guarda i custòdia compartida que entre els pares existeixi una relació de mutu respecte en les seves relacions personals que permeti l'adopció d'actituds i conductes que beneficiïn el menor, que no pertorbin el seu desenvolupament emocional i que, malgrat la ruptura afectiva dels progenitors, es mantingui un marc familiar de referència que sustenti un creixement harmònic de la seva personalitat.

El Suprem també considera que una cosa és la "lògica conflictivitat" que hi pot haver entre els progenitors com a conseqüència de la ruptura i una altra de ben diferent que aquest marc de relacions es vegi afectat per una injustificable condemna per un delicte de violència de gènere que aparta el pare de l'entorn familiar i de la comunicació amb la mare, cosa que impossibilita l'exercici compartit de la funció parental adequat a l'interès dels dos fills.