"Vull que la meva filla sàpiga que si sent que alguna cosa va malament pot demanar ajuda"

M., un home de 37 anys, cita EL PERIÓDICO en un bar d'una ciutat metropolitana que s'estima més que no sigui revelada. Ni tan sols accepta una fotografia d'esquena. L'únic que vol és explicar el que va viure. I tornar a la seguretat de l'anonimat perquè té una dona i una filla que l'esperen a casa i vol protegir-les del seu passat.

Com J. i com A., declara que és una altra víctima del professor dels maristes de Sants A. F. “Va abusar de mi durant un any sencer. Quan va ser tutor meu a 5è d'EGB”. El seu relat quadra amb el de J. i amb el d'A. perquè M. també era un dels seus alumnes “preferits”. Li encarregava tasques que havia de fer amb ell. Com treballar en els preparatius de l'obra de teatre que organitzava cada any, 'Jesucrist Superstar'.  

No era veritat. “Sempre acabàvem a la sala de fotografia”. En aquesta cambra, dissenyada perquè no hi entrés ni un raig de llum per poder revelar negatius, M. va passar la majoria dels patis del cinquè curs. A les fosques, tancat amb el monstre.

TENIA 9 ANYS

A. F. apagava la llum i se situava just darrere d'ell. Se li enganxava a l'esquena i el masturbava. Recorda la seva veu, parlant-li a cau d'orella. Aquí, M. fa una pausa, s'empassa la saliva i repeteix en veu baixa les frases que li deia el professor mentre abusava d'ell: “¿De quina manera t'agrada més? La u és així, la dos és així, la tres és així…”. El nen tenia 9 anys.

Quan la llum s'encenia i M. abandonava l'habitació deixant darrere seu el depredador que el caçava cada dia, tornava a classe desfet. “Gairebé sempre em posava a plorar durant els primers minuts”. Per això ara, recordant-se a si mateix en aquella aula, plorant al pupitre i sense cap adult que el rescatés, considera l'escola encara més culpable del mal que el mateix A. F.

“Han sigut massa anys d'abusos i massa víctimes. Tant de bo trobin el coratge que els falta i ho diguin en veu alta perquè han de sortir més coses”, demana M.

CANVIAR LES COSES

Aquest home creu que “ja no li queden seqüeles” d'aquell calvari. Però tornar a explicar-li a algú el que li va tocar viure i descriure com se sentia li provoca que “moltes” de les coses amb què carrega “es remoguin”. Però ho vol fer perquè té una filla i vol “posar un granet de sorra i canviar una mica les coses per a ella”.

Notícies relacionades

"El professor A. F. em va violar durant sis anys als Maristes de Sants-les Corts"

Trànsit vol feminitzar els hàbits dels conductors

No només demana a les autoritats que es creguin el problema. També els demana que es prenguin tan seriosament "aquesta plaga com la violència de gènere”. On més feina fa falta és a les escoles. “Els nens han de rebre més educació perquè aprenguin a gestionar més bé les seves emocions, que entenguin que quan senten que alguna cosa que els està passant està malament, poden dir-ho en veu alta, poden demanar ajuda”.

Ell no va saber demanar ajuda, ni tampoc denunciar-ho anys més tard, quan ja era major edat. Ara que el delicte ja ha prescrit, està pensant si anar als Mossos d’Esquadra o no. Si apareix una víctima més jove, amb abusos encara no prescrits, aleshores penalment es podrà perseguir l'agressor. I tots els relats d'exalumnes que ja són massa grans ajudaran a demostrar-ho.