Incertesa sísmica

Els dos importants sismes ocorreguts en només quatre dies al mar d'Alborán, a escassos 100 quilòmetres de la costa de Melilla, han disparat la inquietud entre la població. ¿Aquests terratrèmols, de 5,1 i 6,3 graus en l'escala de Richter, són un preludi d'un altre de més fort? Els experts miren de calmar els ciutadans i asseguren que “encara que no es pot descartar perquè no hi ha risc nul”, la probabilitat que passi és “baixa”, segons el cap d'àrea de Geofísica de l'Institut Geogràfic Nacional (IGN), José Manuel Martínez. I consideren normal l'activitat sísmica que es registra a la zona, ja que coincideix amb el punt en què es troben dues plaques tectòniques. Cada any es registren a la zona al voltant d'11.000 moviments tel·lúrics, malgrat que la immensa majoria són de baixa intensitat i només perceptibles pels aparells sismogràfics.

Els estudis i les estadístiques permeten “saber on es produirà un terratrèmol, no quan”, subratlla Mercedes Feriche, responsable de l'àrea de Prevenció de l'Institut de Geofísica de Granada. I adverteix que “la naturalesa no es regeix per patrons, per més que ho intentem sempre ens sorprèn”, d'aquí ve que “no hi hagi certesa científica que es pugui produir un altre sisme de més intensitat els pròxims dies”. Això sí, els dos experts ressalten que les rèpliques seran normals en els pròxims dies, encara que de menys intensitat i més espaiades.

EPICENTRE AL MAR

El sisme que dilluns a la matinada va sacsejar el sud d'Espanya i el nord del Marroc va tenir una magnitud de 6,3 graus, cosa que el va convertir en un dels més intensos de l'última dècada, encara que no el més greu, atès que el seu epicentre es va situar al mar i a una profunditat de 22 quilòmetres.

“La distància i la profunditat atenuen els efectes”, certifica Martínez. D'aquí vénen les diferències, per exemple, amb el terratrèmol que va arrasar Llorca el 2011. Encara que la intensitat va ser de 5,3 graus, l'epicentre del tremolor va estar just a sota de la localitat murciana, i a menys d'un quilòmetre de profunditat (hipocentre). En aquest sentit, alguns sismògrafs apunten que atesa la llunyania de Melilla amb el punt de màxim risc de terratrèmols, qualsevol tremolor no passaria dels 6,5 graus, una intensitat similar a la registrada fa 12 anys a Al-hoceima i que es va saldar amb més de 600 víctimes mortals.

Els experts consultats ressalten que el sud d'Espanya és una zona de gran activitat sísmica “al ser el punt on xoquen la placa africana i l'eurasiàtica”. La unió de les dues plaques forma una enorme esquerda irregular, on el fegament continu desprèn una gran energia i converteix l'àrea en una espècie de “punt negre”, com s'aprecia en una simple ullada al mapa de concentració de terratrèmols de l'Institut Geogràfic Nacional (IGN).  

A més, el mar d'Alborán forma una subplaca, la microplaca Mesomediterrània, que es troba entre totes dues i té les seves pròpies característiques. El símil seria el d'un puzle amb diverses peces gegants (les plaques eurasiàtica i africana) i, al mig, altres de més petites pendents de trobar el seu encaix definitiu, d'aquí vénen les “enormes tensions” que s'acumulen a l'àrea, que tradicionalment ha registrat els pitjors terratrèmols d'Europa.

DESPLAÇAMENTS

Notícies relacionades

Així s'ha explicat a Twitter el terratrèmol d'Andalusia i Melilla

"El pitjor és que ha sigut molt llarg, t'aixecaves, et posaves les sabates i seguia movent-se tot"

Segons els càlculs de l'IGN, Europa i l'Àfrica s'acosten “un mil·límetre cada l'any” en virtut d'aquests moviments que deformen el terreny i provoquen desplaçaments de grans blocs al subsòl, ocasionant el moviment de falles i, per tant, els sismes. Així, el dia 21 “es va trencar una zona de la falla” i aquest dilluns, “una altra longitud de la falla”.

Martínez considera que aquest primer tremolor de dijous va ser “premonitori” del d'ahir, encara que altres experts no ho tenen tan clar malgrat que coincideixen a dir que els dos moviments estan relacionats. Així, “fins ara no hi ha una relació unívoca” causa-efecte en els sismes per “prendre mesures”, insisteix l'investigador del grup de Geofísica Aplicada de la Universitat d'Almeria (UAL), Manuel Navarro Bernal.