Sopa paraguaiana en un bloc de la PAH

El 22 de febrer vinent, el bloc de la Bordeta complirà un any. L’immoble, situat al carrer d’Hostafrancs, a Sants, ja existia abans, encara que no gaire abans: els seus promotors no van arribar a vendre ni una vivenda, el projecte va quedar parat quan estaven gairebé acabades i la propietat va quedar en mans de la Sareb. Aquell dia del mes de febrer passat diverses famílies sense casa es van instal·lar en el que ara és un dels blocs de l’anomenada obra social de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH). Els seus habitants formen una comunitat unida. Van junts a fer gestions, es recolzen.

    Ja no viuen sota l’alerta inicial d’un desallotjament, encara que això no significa que aquest no sigui el seu destí final. Com tantes altres persones, esperen un lloguer social, que podria correspondre’ls a qualsevol lloc. Fa un parell de mesos una parella jove amb fills en va aconseguir un i va abandonar el bloc.

    A l’edifici, que consta de 12 pisos, ara hi viuen vuit famílies, tres de les quals amb nens. En total, 14 adults, quatre nens, cinc gats i un periquito. El sopar de la nit de Nadal reuneix els habitants de tres dels pisos. Se sopa al 1r 1a, casa de Carmen i Rubén, uruguaians, de 62 i 64 anys. El seu pis sembla pràcticament un aparador de disseny i interiorisme. Absent Rubén, ho explica la seva dona: l’home és un manetes absolut. La parella vivia a Ripollet, però ell va perdre la feina, feia de peó, i no van poder seguir pagant el lloguer. Van arribar el mes de juny passat al carrer d’Hostafrancs: «I bé, anem tirant», diu la dona.

    El seu marit compta amb uns ingressos de 500 euros mensuals per la seva jubilació, una gran part de l’Uruguai. Tenen una filla a Ripollet i un fill a Islàndia, Pablo, que ara està de visita amb la seva dona i dos fills.

   

 Una altra assistent al sopar és Mónika, de 31 anys. Viu sola al 3r 2a: explica que al no funcionar l’ascensor –no ha arribat a funcionar mai–, a les famílies amb fills i a la gent gran se’ls van donar els pisos més baixos, per evitar que haguessin de pujar i baixar escales. Mónika vivia rellogada en un pis d’on diu que va marxar perquè es va negar a participar en una petició fraudulenta d’ajudes. Va arribar el 19 de juny passat. «És la primera vegada en la meva vida que puc dir que tinc una casa». El seu pis és més petit, amb una habitació, però està perfectament decorat: «Tot és donat, tot m’ho han donat». Ella no té feina i espera que surti alguna cosa aquest any.

 

UNA RELACIÓ ESPECIAL 

 Mónika està molt pendent d’Ainhoa, de dos anys, la filla de Marcos i Lupe, de 38 i 36 anys, els veïns del 2n 1a. Fins a l’agost passat vivien en un pis de l’Hospitalet, d’on van marxar abans de ser desnonats. Llavors van arribar a Hostafrancs.

Renda mínima

La parella té un problema: ella, que és d’Asunción, Paraguai, no té papers, i això impedeix que ell sol·liciti determinades ajudes que corresponen a una família com la seva. Marcos rep la renda mínima d’inserció, per la qual cobra 520 euros mensuals. També el seu pis, el 2n 1a ha sigut transformat pels seus nous habitants: ara és una casa. La seva situació legal quedaria resolta si es casen, però com que fins i tot la mínima despesa els suposa un daltabaix, alguna cosa s’interposa entre ells i l’enllaç, lamenta l’home: «Ens demanen 200 euros per rebre la documentació necessària del Paraguai. No tenim aquests diners».

    Mónika assegura que en un bloc normal la gent ni es coneix, es va trobant. I que ells en canvi són com una família. El sopar serà el resultat de l’aportació de tots, i el menú, molt variat. Hi assisteixen nou residents a l’edifici i sis convidats. Menjaran hamburgueses vegetarianes, xoriço crioll, pollastre farcit, llengua a la vinagreta, sopa paraguaiana, maduixes amb xocolata i arròs amb llet amb una avellana. «És una tradició d’Islàndia», explica Carmen. Qui trobi l’avellana a dins de l’arròs amb llet té premi.

EMPADRONATS

El Nadal no és trist al bloc de la PAH. Potser no viuen els seus millors moments, però tots rebutgen lacrimògens laments. El que és lògic és que d’aquí un temps vagin trobant vivendes més definitives, blindades per un lloguer social.

Notícies relacionades

Casals oberts per ajudar els Reis

Caçó en lloc de rap a l'hospital

    Mentrestant, s’han anat empadronant a la finca. Els següents seran Carmen i Rubén. Segueixen empradonats a Ripollet, i s’han de desplaçar fins allà per anar a la consulta del metge.

    Explicava fa anys Ada Colau que els primers afectats que van arribar a la PAH ho feien avergonyits pel seu desnonament. Després aquella vergonya es va convertir en cabreig. En el sopar del bloc de la Bordeta, entre la sopa paraguaiana i la llengua a la vinagreta, no hi ha vergonya i el cabreig s’administra bé. Només és un sopar de veïns que al revés que la majoria, se saluden sempre menys a l’ascensor, perquè no funciona.