El consum recreatiu de fentanil no s'ha detectat a Europa
Un de cada deu addictes que reclamen ajuda sociosanitària a Catalunya ho és a l'heroïna
icoy32177541 barcelona 15 12 2015 tema consumo de hero na sa151215210255
Periodista
Especialista en Successos, tribunals, assumptes policials i de cossos d'emergències
Ubicada/t a Barcelona
ver +
Mentre Barcelona organitzava els seus Jocs Olímpics, l'heroïna devastava milers de famílies a Catalunya. Als centres de tractament d'addiccions, una de cada dues persones que demanava ajuda ho feia perquè estava enganxada a aquest opiaci. Transcorreguts 23 anys, aquesta població s'ha reduït exponencialment. Però existeix.
Segons les dades més recents, que recullen els casos atesos durant el 2013, ara només una de cada deu persones que truquen a la porta d'un Centre d'Atenció Sociosanitària (CAS) ho fa per la seva addicció a l'heroïna. La majoria de les atencions es deuen al consum excesiu d'alcohol, seguit de lluny pel de la cocaïna. El cànnabis activa tantes actuacions com el cavall.
El subdirector general de Drogodependències de l'Agència de Salut Pública, Joan Colom, explica que el consum d'aquesta droga s'ha estabilitzat i no s'ha produït cap repunt en els últims anys. Malgrat que la policia ha portat a terme, amb un any de diferència, dos cops que han permès la intervenció d'importants partides d'aquesta droga, hi ha evidències que demostren que no n'ha augmentat en consum.
L'Agència de Salut Pública L'Agència de Salut Pública no ha detectat cap repunt de l'heroïna en els últims anys
Colom sí que admet que no resulta fàcil saber si la manera en què la consumeixen ha canviat. Aquest coneixement només s'obté a través d'enquestes a la població i “difícilment” els entrevistats reconeixeran que estan enganxats a aquesta droga i si habitualment en fumen, n'esnifen o se la injecten. Tot i així, res indica que hagi canviat la tradició que associa l'heroïna amb les xeringues.
Els heroïnòmans registrats a Catalunya i atesos en aquests centres són uns 1.154. El seu perfil es correspon amb el d'un home, de mitjana edat, sovint estranger i “en risc d'exclusió social”. Solen ser originaris de països de l'Est, del Magrib o d'Itàlia.
SENSE RASTRE DEL FENTANIL
El fentanil no ha arribat a Espanya. Ivan Fornís, responsable del servei d'anàlisi d'Energy Control, entitat que estudia la drogodependència, subratlla que aquí l'ús d'aquest opiaci, a diferència de l'alarma que ha desencadenat als Estats Units, es limita a l'àmbit mèdic. “No existeix el seu consum recreatiu”, sentencia. Si hagués arribat a Catalunya s'hauria detectat “fàcilment” a les sales de venipunció supervisada.
L'Observatori Europeu de les Drogues compta amb un “sistema d'alarmes” que prevé tots els estats quan apareix una substància nova al continent o una forma nova de consum vinculada a una droga antiga. Res d'això ha passat amb el fentanil.
A l'Observatori Europeu A l'Observatori Europeu tampoc li consta el consum recreatiu del fentanil
Si els toxicòmans no han canviat l'heroïna per aquest nou opiaci es deu al fet que el cavall és més “econòmic” i que l'efecte del fentanil és “brutal” però “breu”, de seguida s'esvaeix.
Aquest analgèsic, molt més potent que l'heroïna, produeix a l'entrar en contacte amb l'organisme, una “sedació euforitzant”. La relaxació proporciona “benestar” però els efectes secundaris són una “disminució de la capacitat de concentració, nàusees, vòmits i elevació de la temperatura corporal”.
SOTA CLAU
La llei espanyola obliga les farmàcies i les distribuïdors a mantenir mesures de seguretat estrictes per emmagatzemar tots els estupefaents, com el fentanil. Han d'estar “sota clau”, subratlla la directora tècnica d'un magatzem farmacèutic de Girona. Cada transacció comercial en què intervé un d'aquests medicaments ha de quedar certificada per un val. Aquest acredita que ha sortit d'un magatzem per anar a una farmàcia, generalment hospitalària, o que una d'aquestes oficines ha venut un producte a un client.
