Girona es pregunta per què

Ella era arquitecta tècnica i treballava a l'Ajuntament de Girona. Els seus companys de l'àrea d'Urbanisme eren els més difícils de consolar en el minut de silenci convocat aquest migdia davant la seu consistorial. La família i la ciutat han rebut “un cop immens”, ha reconegut l'alcalde Carles Puigdemont.

La Mireia, de 42 anys, estava casada amb un distingit arquitecte, especialitzat en paisatgisme i premiat internacionalment. Fa un any i mig va deixar la feina al consistori i va obrir el seu propi estudi, dins del despatx de la seva parella, al tretzè pis de l'edifici del carrer Joaquim Vayreda. El lloc des d'on ahir es van precipitar ella i les seves dues filles.

¿PER QUÈ?

La pregunta més difícil de respondre ara també és la que més es fien aquest matí els veïns: “¿Per què ha passat  això?”. Malgrat que es tracta tan sols d'una hipòtesi –la principal, però encara no confirmada oficialment–, la sospita que la Mireia va llançar al buit les seves filles, d'11 anys i de menys d'un any, accentua l'estremiment que sent avui la ciutat.

Els Mossos d’Esquadra no donen per descartades altres explicacions alternatives a la del suïcidi. Però un accident sembla poc probable i no es coneixen, de moment, indicis que es pogués tractar d'un crim. Aquest dijous es farà l'autòpsia als tres cossos, per buscar ferides anteriors a la caiguda, que apuntessin a l'existència d'un agressor que hagués empès la mare, o de substàncies tòxiques en l'organisme de totes tres. Possiblement, l'anàlisi que més llum acabi aportant la faran els psicòlegs forenses.

Aquests especialistes, incorporats dins del cos policial català o pertanyents a l'Institut de Medicina Legal de Catalunya (IMLC), són els encarregats de furgar en la personalitat de la dona, a través d'entrevistes amb els seus familiars i amics o dels seus antecedents clínics. El seu diagnòstic serà clau per confirmar si es tracta o no d'una autòlisi. Una possibilitat que cobrarà força, o no, després de conèixer els resultats de l'estudi dels cossos.

“Sense la seva feina és impossible respondre ¿per què?”, assegura la psicòloga Ingberg Porcar, del Centre de Crisi de Barcelona, gabinet adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

CIUTAT ESTREMIDA

A Girona li ha costat dormir aquesta nit. I s'ha llevat envoltada d'una boira que no s'ha dissipat fins gairebé al migdia. A la Devesa, el barri on va tenir lloc el succés, hi havia un pacte de silenci entre els transeünts.

A bar Kiu, que té una terrassa amb taules just al punt on van caure les nenes, el propietari refusa fer cap comentari sobre el que va viure. “Res, no penso dir res”. Ho diu amb uns ulls envermellits que, malgrat la seva autoimposada discreció, ho expliquen tot. Ahir a la nit hi havia un client en aquella terrassa, que es va descompondre a l'entendre que el violent xoc contra el terra l'havien rebut el cos d'un bebè i el d'un nena.

La sobredosi de tristesa l'encomana imaginar “les dues nenes”, diu la psicòloga Núria Farriols, de la Universitat Ramon Llull (URL). Porcar aclareix que el “suïcidi ampliat” s'acostuma a donar en casos de greus trastorns que distorsionen la percepció fins a convertir "la vida en insuportable". Per això, “en un últim acte d'amor” decideixen “acabar amb la vida d'éssers estimats abans de suïcidar-se”.

Fonts de la fiscalia detallen que, si es demostrés finalment que la mare ha llançat les filles abans de saltar, s'ha de parlar de dos assassinats –donada la indefensió de les menors– i d'un suïcidi. “De qualsevol manera, la mort de l'homicida, arxivaria el cas”, detallen.

Porcar i Farriols recorden que "la majoria de persones menors de 60 anys que a Espanya moren per causes no naturals, s'han suïcidat”. En la franja de 15 i 29 anys, de fet, és el principal motiu, natural o no, segons l'OMS. Del suïcidi ens n'hem “ocupar perquè es pot prevenir”, subratllen.

La terapeuta de la URL destaca que ara l'ajuda s'ha d'abocar als familiars. Després d'aquest traumàtic desenllaç, tendeixen “a reinterpretar-se” frases que van escoltar-li dir o gestos que va fer i que ara tornen al cap. “Es fan mal culpant-se per no haver entès que era un missatge que llavors se'ls va escapar”. No és cert, “és una reinterpretació que pot no ser ajustada”, avisa Farriols.

DOL OFICIAL

Notícies relacionades

Una dona i dues filles seves menors moren al precipitar-se des d'un 13è pis a Girona

El Govern refunda la DGAIA i n’extrema el control de la gestió

Puigdemont ha declarat dia de dol a Girona. Les banderes onegen a mig pal i se suspenen tots els actes oficials previstos. Fins i tot els partits polítics locals, sumits en plena campanya electoral, estan cancel·lant els mítings.

La fornera del Pa Fi, un forn que forma part del bloc hi havia el despatx d'arquitectura de la Mireia, amb uns ulls ullerosos que la delaten, només aconsegueix articular que “el dimoni mai descansa” quan intenta proporcionar-se una explicació que l'ajudi a entendre el que ha passat.