Jesús Blanco: «L'exclusió sanitària és un discurs ideològic»

Antonio Jesús Blanco Carrasco (Zafra, Ba-dajoz, 1982) va arribar a Barcelona fa vuit anys per especialitzar-se en Endocrinologia. Treballa per al Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades.

-¿Quan neix la plataforma?

-Arran d'un reial decret, promulgat l'abril del 2012, que excloïa de la sanitat pública les persones que no estiguessin donades d'alta a la Seguretat Social, entre elles els immigrants en situació irregular.

-El van aturar; almenys, a Catalunya.

-Parcialment, i gràcies a la mobilització ciutadana. Sense lluita, no hi ha triomf. Volíem retornar els invisibles al sistema.

-La sostenibilitat, al·leguen.

-Esgrimeixen arguments economicistes per a l'exclusió que no són certs... Vam arribar a trobar-nos amb ajuntaments que posaven traves per aconseguir el padró.

-¿És un discurs ideològic?

-Exacte. Com també ho és el fet d'atribuir malalties al col·lectiu immigrant, com ara que la tuberculosi l'han portat ells. Moltes malalties les porta la pobresa. El sistema sanitari públic no només hauria d'aportar salut, sinó també disminuir la bretxa de des­igualtat.

-El decret també marginava els rics.

-Sí, els pocs que sense estar assegurats disposaven de rendes superiors a 100.000 euros anuals. La idea fonamental és que la sanitat és universal o no ho és; no pot ser-ho només una mica. Si li traiem la classe més acabalada, que té veu i capacitat de protesta, acabarem de minar la sanitat pública. Seria com convertir-la en un sistema de beneficència.

-Les retallades s'han menjat 1.400 milions d'euros del pressupost de Salut. 

-Intentem que no es noti en el dia a dia, encara que hi ha moltes carències. Hi ha retallades concretes que no estalvien, i un exemple clar és el de l'exclusió de les persones en situació vulnerable. Resulta molt més car atendre'ls pel servei d'urgències que fer-ho per la via regular.

-Ho entenc.

-De totes maneres, no puc oposar-me per se a les retallades perquè moltes de les coses que fem no aporten més resultats en salut.

-¿Com ara què?

-A vegades es genera un excés de proves diagnòstiques o de consum de medicaments. No perquè tinguem més sistema sanitari estem generant més salut.

-¿Corre perill la sanitat pública?

-A mi em preocupa perquè no deixa de ser una veta de mercat. Hi ha multitud d'interessos econòmics que apunten que com més feble sigui el sistema públic, més oportunitat de negoci hi haurà per a ells.

-Caldrà defensar-la.

-Sens dubte. Es va crear lluitant amb força i caldrà seguir-ho fent.

-Es defineix com a obrer de la sanitat…

-Crec que s'ha de desmitificar la professió. La gent s'acosta als hospitals pensant que a dins hi ha déus i, no obstant, només hi ha treballadors, moltes vegades precaris, amb una sèrie de coneixements tècnics i s'espera que també humans.

-Ja.

-La confiança s'ha de donar a posteriori, si es mereix després de fer la feina. No crec en els mites, ni en aquella sensació que al metge li havies de parlar de vostè, el senyor Tal, com passava al meu poble.

Notícies relacionades

¿A qui afecta avui, dimecres 20 de maig, la vaga de professors a Barcelona i Catalunya? ¿On toca demà dijous?

La jutge substituta que va reactivar la investigació

-Però diem que salven vides.

-No m'agrada aquest discurs heroic. En el millor dels casos, endarrerim alguna mort. Només m'enorgulleix que la gent surti amb un somriure de la consulta.