La mare d'Asunta: «Ell va tenir l'ocasió de donar-li l'Orfidal»

L'única prova irrefutable que Asunta Yong Fang va ser assassinada és que el seu cadàver contenia l'equivalent a 80 pastilles del sedant Orfidal, una dosi capaç de matar un adult. Saber qui li va donar el tranquil·litzant és una de les claus del judici que es desenvolupa a Santiago des de dimarts. Rosario Porto, la mare, va declarar ahir que ella «mai» li havia subministrat aquest medicament i que tampoc creia que ho hagués fet el seu exmarit, Alfonso Basterra, tot i que va obrir la porta a la possibilitat que aquest l'hi administrés el dia de l'assassinat, quan van dinar tots tres a casa de l'home. «Suposo que va tenir l'ocasió de donar-l'hi quan vaig anar al bany», va admetre a preguntes del fiscal, a diferència del que havia declarat durant la instrucció.

Al marge d'aquest episodi, el llarguíssim i detallista interrogatori a què va ser sotmesa la mare d'Asunta pel fiscal Jorge Fernández de Aranguiz no va servir per aconseguir que incriminés directament la seva exparella ni que se sortís del guió. Al contrari, en la majoria de moments va tendir a exculpar-lo. Si durant la instrucció havia admès que la nena es va queixar dues vegades que el seu pare li donava pólvores blanques, ahir ho va negar tot i que després va precisar que no ho «recordava». Mai va ser conscient que algú drogava la nena des del juliol, ni tan sols en les dues ocasions en què els seus professors han relatat als investigadors que va arribar a l'escola letàrgica.

PEL BROC GROS / El punt àlgid de l'interrogatori es va produir quan el fiscal va mostrar en pantalla les fotos del cadàver de la seva filla tirat a la carretera de Teo. Era l'intent de minar la resistència de l'acusada després de diverses hores de preguntes, algunes banals. «¿Va deslligar vostè les cordes que es veuen al costat del cadàver?», li va deixar anar pel broc gros. Però la reacció de Porto no va ser la d'ensorrar-se. Ho va negar, va esclatar en sanglots, es va remoure al seu seient però no es va apartar ni una mica de l'ajustat guió que des del seu punt de vista l'exculpa. Fins i tot es va permetre llançar un retret al fiscal. «¡Ja he vist el cadàver!, ¡ja l'he vist!» va exclamar. El suposat cop d'efecte no va fer més que subratllar el paper de mare afectada que Charo, com la coneixen els amics, va interpretar a la perfecció.

Per refutar algunes tesis de l'acusació, va afegir fins i tot arguments procedents de la seva vida carcerària. De les cordes, per exemple, que són idèntiques a les trobades a casa seva, de Teo, va assenyalar que les desconeixia «totalment». «Companyes preses m'han dit que el camp és ple de cordes d'aquestes», va apuntar.

LLACUNES / També va escenificar amb expressius gestos l'estat de confusió en què es va sumir després de la desaparició de la seva filla per justificar les contradiccions en què va incórrer en les seves primeres declaracions davant la policia. En la seva primera versió va explicar que va deixar la nena a casa fent deures i, després de saber que les càmeres l'havien gravat portant-la a Teo, va assegurar que sí que l'hi va portar, però com que es trobava malament la va portar de tornada i la va deixar a prop de la casa familiar. «L'únic que sé és que la meva filla va desaparèixer i des d'aleshores tinc moltes llacunes sobre el que va passar», li resumiria després al lletrat de l'acusació popular, de l'associació Clara Campoamor.

D'un altre episodi fosc, el del suposat robatori que va patir el 5 de juliol a la matinada, quan un  home va intentar matar Asunta mentre dormia, Rosario va tornar sobre la seva versió que no ho va denunciar «per no espantar més la nena». Els investigadors sospiten que va ser el primer intent de la parella de desfer-se conjuntament d'Asunta i que al presentar ella resistència, es van decidir a provar-ho amb Orfidal.

Els investigadors també sospiten que el final es va desencadenar perquè la vigília de l'assassinat Rosario va tornar a reunir-se amb l'amant amb qui havia trencat perquè Alfonso es fes càrrec d'ella després del seu ingrés hospitalari tres mesos abans de l'assassinat i després del qual va patir una profunda depressió. A preguntes del fiscal, Porto va admetre que al rebre l'alta van acordar que ella deixaria l'«altre home» perquè «necessitava les atencions» de Basterra.

Notícies relacionades

Andalusia i Madrid reben la major part de menors migrants

Front comú contra les malalties transmeses per mosquits

CITA AMB L'AMANT / També va admetre que la vigília de la mort d'Asunta va tornar a veure's amb ell, cosa que va obligar Basterra a fer-se càrrec de la nena tota la tarda i nit. ¿Sabia que era perquè vostè era amb l'altre home?». «No», va respondre Porto. «¿Li va preguntar amb qui estava?». «No», va tornar a negar, davant la patent incredulitat de l'interrogador.

Sobre la separació, es va esforçar a dulcificar els comportaments del seu ex. «No conec ruptures pacífiques, a l'inici no va ser pacífica», va afirmar. Consultada per si Basterra es va comportar com un energumen, va dir que «una mica sí», i va admetre que li va arribar a tenir por. «A vegades -va dir- les persones ens descontrolem, actuem de forma inadequada i en ocasions discutim i perdem el control».