La mort nul·la de Rompesuelas

Rompesuelas va aguantar menys de 20 minuts. El brau escollit per al Toro de la Vega entrava mans al camp; desorientat. Un animal immens, fosc, musculat, preciós. Va trepitjar sorra després de travessar el poble i es va aturar un instant. No tenia davant una camarilla de llancers i cavallistes. Davant les seves banyes, un centenar d'atemorits defensors dels animals que no donaven crèdit que l'organització hagués deixat anar l'animal sense abans desallotjar-los. Allau cap als costats. Empentes, puntades. Són activistes, però no tontos. Molts natius els negaven el refugi a la barrera i els tornaven al perill. El toro els hauria pogut envestir i obrir els telediaris de mig món, però va iniciar un lleuger trot i se'n va anar camp avall. El guió es va complir sense fissures. El toro mort, el poble embogit de joia, els animalistes abatuts, premsa ferida i el debat servit: ¿quant li queda al Toro de la Vega?

Era l'edició més blindada de la història, amb prop de 250 agents de la Guàrdia Civil i dos helicòpters, i tot i així, va ser la més agra. Controls en tots els accessos al poble, amb revisió de bosses, identificacions aleatòries. Els locals s'estalviaven l'escorcoll, així que podien exhibir sense problema la gaiata, el garrot característic de les festes de Tordesillas que algun utilitzaria més tard contra els que no combreguen amb la justa.

No es va haver d'esperar gaire per a la bronca. A la rotonda a la vora del pont medieval, les dues bancades intercanviaven punts de vista. «Aquí estem, nosaltres no matem» i «Tordesillas, vergonya nacional», deien els uns, mentre els defensors del torneig recorrien als clàssics com «fills de puta», «feu pudor» o «fora d'aquí». Fins aquí, tensió verbal. Mitja hora abans de l'inici de la festa, 100 activistes taponaven el camí del toro amb la intenció d'endarrerir la festa. Aviat van ser envoltats per centenars de veïns furiosos sense que la policia es dignés a traçar un cordó de seguretat. Llavors sí que hi va haver trompades, amb 10 ferits. Pocs minuts després de les 11 sonava el txupinazo que indicava l'inici de la justa. Ni els mateixos veïns es podien creure que l'ajuntament deixés anar el toro sense que els amics de l'animal estiguessin en un lloc segur.

Majors d'edat

L'alcalde, José Antonio González, va justificar la decisió d'alliberar Rompesuelas en plena protesta recordant que estar en el recorregut «és voluntari». «Són majors d'edat», va afegir el regidor socialista, que no va voler comentar res sobre la nul·la presència policial durant els altercats. La gent gran de la localitat, parapetats en els vessants, i malgrat defensar a ultrança el torneig, tampoc entenien que cap uniformat estigués present en aquell formiguer. González va dir que no tenia «constància» de les baralles, i va sostenir que la seguretat és una qüestió de la Delegació del Govern, no del gabinet municipal. Al marge del centenar d'activistes que van poder esquivar el toro, un jove va contemplar el pas de l'animal des d'un senyal de trànsit a què s'havia encadenat. Tampoc a ell el van treure d'allà abans de la justa. «És un intent d'assassinat», es queixava, després de ser alliberat i detingut.

Notícies relacionades

Noms prohibits a Espanya: aquests són els que la llei impedeix utilitzar

Freixenet i els sindicats pacten un erto per la baixada de producció

Mentre els bombers treien l'animalista, un jove de 21 anys, Francisco Alcalá, nascut a Valderas (Lleó), matava el toro, que queia estès després d'una fatal llançada al costat esquerre. Va tornar al poble entre aclamacions, amb la llança plena de sang i la cua de l'animal agafada a la fusta. Li duraria poc l'alegria, ja que pel camí el van informar que la seva victòria havia sigut declarada nul·la per «incomplir el reglament en el respecte de l'ordre de lídia». Respecte, li van dir.

Mentre el frustrat guanyador es queixava, a l'entrada del poble seguia latent el conflicte. Es va acabar produint una expulsió en tota regla, sense que la Guàrdia Civil muntada ho evités. Els activistes van anar retrocedint per la carretera que porta a Salamanca, seguits de prop pels veïns, que no deixaven d'increpar-los. Algun marxava plorant després d'unes hores intenses. Però amb la certesa que, si cal, l'any que ve tornaran a Tordesillas. I, segurament, també amb la lliçó apresa.