Colau examinarà amb lupa l'impacte dels creuers

Disposat a escrutar amb lupa tot sector econòmic vinculat al turisme a Bar-celona, l'equip d'Ada Co-lau examinarà a fons l'impacte dels creuers a la ciutat, des de l'ús que fan de l'espai públic els creueristes fins a l'efecte contaminant dels vaixells al port. Les dades es debatran al Consell de Turisme i Ciutat que ha creat el nou govern municipal i en funció de les conclusions es mantindran reunions amb «els agents del sector per prendre les mesures que siguin necessàries».

Un sector en el qual per prudència ningú s'atreveix públicament a enfrontar-se amb el consistori, però que exhibeix dades per rebatre algunes de les idees preconcebudes per l'ajuntament, com que els creueristes nodreixen en bona mesura les allaus de viatgers a la Rambla i el centre. I és que encara que l'any 2014 la ciutat va registrar 2,36 milions d'aquests viatgers, només el 48% van fer escales d'unes hores a la ciutat, la qual cosa implica que concentrin els punts de visita intensivament. La resta començaven i/o acabaven ruta, pernoctant a la ciutat (i amb ruta turística més extensiva), o bé venien o anaven directament a l'aeroport si ja coneixien Barcelona. El mes punta, l'agost, els vaixells van injectar a la capital catalana pràcticament 11.000 viatgers al dia, la qual cosa significa que prop de la meitat van baixar del vaixell durant unes hores. Aquests més de 5.000 visitants efímers són poc més de mil de mitjana diaris en els mesos d'hivern. I la gran majoria de visitants trien per comoditat excursions organitzades que els porten des del parc Güell fins a Montserrat. És a dir, una injecció petita per al centre de la ciutat en el marc dels 274.000 vianants que solquen diàriament la Rambla, segons dades municipals.

SIS ALHORA / No obstant, la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, ja va avançar a EL PERIÓDICO el dia 5 de juliol que en la reordenació de la Rambla caldria «negociar amb el port què passa amb els creuers». Un anunci que causa perplexitat en la comunitat portuària, en la qual al·leguen que les planificacions es fan a dos i tres anys vista, i sempre intentant repartir les escales al màxim, de manera que aquest estiu n'hi haurà un màxim de sis alhora. El dia punta pel que fa al nombre de viatgers serà el 13 de setembre, amb quatre vaixells (inclosos dos dels més grans del món, que comencen i acaben ruta cada diumenge en la ciutat) i un total de 26.770 creueristes, dels quals la majoria arribaran o aniran cap a hotels i aeroports.

Una jornada al port en plena activitat constata les xifres, amb gran tràfec d'autocars rumb a variatdes destinacions: des d'un tast de caves a Vilafranca del Penedès fins a una ruta modernista. I de taxis, ja que molts utilitzen aquest mitjà per recórrer la ciutat de manera més àgil i per un preu fix. Una altra porció, petita, no té cap altra ambició que recórrer el centre i és aquí quan agafen el bus directe que els treu de l'allunyat Moll Adossat i els diposita a peu de la Rambla. Només caldria canviar la parada per frenar aquest flux per l'epicentre de la ciutat.

Notícies relacionades

Un dels "jardins de marihuana" d’Europa

De narcopisos a narcocases de luxe

Navilieres consultades i empreses de serveis creuen que el nou govern de la ciutat, com molts ciutadans, no coneix el sector més enllà del volum total, que ha fet de Barcelona el primer port d'Europa, amb Roma trepitjant-li els talons. Precisament, l'equip de Colau vol «analitzar quin és el retorn econòmic real de l'activitat, quants diners genera i com reverteix a la ciutat», assenyalen. En el seu últim informe, de l'any 2013, Turisme de la ciutat el va xifrar en 256 milions d'euros, entre la despesa del turista que pernocta abans o després del viatge (121 euros al dia) i el que hi passa unes hores (61 euros), i el tripulant (21). Gasten sobretot en botigues i equipaments culturals. Però la missió municipal anirà més enllà: també posaran la lupa en «la contaminació que generen en les seves atracades al port, sobretot en aigua i aire i gestió de residus» (vegeu pàgina 3) i fins i tot en «els drets laborals dels treballadors» (regulats internacionalment i la majoria en navilieres de segell nord-americà) i «en el tipus de visites que fan els creueristes, la seva utilització de l'espai públic i del comerç, i també com afecta la morfologia dels barris en els quals es concentra el seu pas», afegeixen fonts municipals.

Després de debatre aquestes dades al multisectorial Consell de Ciutat (integra veïns), tocarà el torn al sector d'escoltar les demandes de l'ajuntament, i analitzar si són procedents.