Susana Isunza: "La dansa en cercle reforça com a comunitat"

-Comença amb la dansa contemporània i, a poc a poc, incorpora la dansa ancestral.

-Em vaig formar a l'Escuela Nacional de Danza Contemporanea de l'Instituto de Bellas Artes. El 1994, em van atorgar una beca perquè treballés amb dones mazahues, a l'Estat de Mèxic.

-I amb elles va aprendre la dansa ancestral.

-Vaig entendre la importància de la dansa circular i de les quatre essències que ens conformen com a éssers humans. Elles compartien la seva història i creences a través de la dansa circular. Del meu mestre, Ehekatéotl Kwawtlinchan, vaig aprendre sobre la tradició oral Tezkatlipoca i el foc per a saumar.

-¿Saumar?

-Encendre el foc i, a través del fum, purificar l'aura per entrar en un cercle sagrat de dansa. Així vaig entrar en contacte amb la dansa que em tocava més a mi, a la meva cultura, a la meva tradició i com a dona. Vaig anar coneixent la cosmogonia sobre la base d'un mandala que és Nawi Ollin Téotl.

-Segueixi il·lustrant-me.

-Per mi, és indispensable partir de l'origen sagrat i còsmic de la dansa. Els elements de la tradició que em recorden qui sóc i, més enllà, em revelen que som moviment, vida i transformació constant i, pel mateix, estem en connexió amb els altres éssers que habiten el nostre entorn.

- ¿Per això la dansa en cercle?

-La dansa en cercle ens valida com a persones, ens fa de mirall per veure'ns en els ulls dels altres i moure'ns amb empatia amb els altres cossos. Tot això ens enforteix com a comunitat i ens dóna la força per sobreviure amb dignitat en aquest món. 

-I arriba a Barcelona el 2002.

-Vaig deixar dos treballs importants a Mèxic, però aquí em vaig adonar que el compromís era amb mi mateixa. Vaig venir per fer una formació en dansa teràpia a la Universitat de Barcelona, i em vaig trobar que es fa servir molt la dansa circular. Per mi, va ser increïble. ¡Estem treballant les essències de la dansa circular en aquesta època! 

-A Mèxic deixa el càrrec com a directora de la companyia estatal de dansa.

- ¿Què no feia a Mèxic? Treballava amb discapacitats, impartia classes a Bellas Artes i en altres llocs. Tenia un projecte com a solista. Vaig treballar amb dones indígenes a Chiapas, dones preses. Moltes d'aquestes dones són allà per falta de traductors.

-És molt modesta: el seu currículum és ple de reconeixements, premis i beques. ¿I aquí segueix amb les danses ancestrals?

-Fa uns vuit anys, vaig obrir un grup a la Ciutadella i tots els diumenges convido la gent a dansar. És una obligació com a persona que he rebut aquesta dansa; tens una responsabilitat. Quan vaig rebre els meus cascavells, em van dir: 'Fes-los sonar allà on vagis'. Les danses d'origen asteca que compartim a Barcelona són Wewetéotl i Mayawel, amb Tlalmanalkulúa o firma i amb els Xutlaktos o salutacions als quatre rumbs o a les quatre essències.

-I en aquests anys també crea un mètode de treball propi.

-Alquímia del Cos és una suma de tot el que he après. ¡I ja tinc més de 40 anys amb la dansa! Ha sigut un camí que m'ha portat de la dansa clàssica, a la contemporània, a la dansa tradicional, ara que sóc aquí he après dansa sufí. He trobat el comú denominador que existeix en les danses tradicionals antigues, així tom la forma de la dansa antiga per ensenyar la dansa contemporània: la dansa com a mètode per curar. En aquests anys, ha passat molta gent pels meus tallers, no només és dansar Wewetéotl o Mayawel, sinó essencialment integrar el seu sentit ritual en l'aprenentatge i ensenyament de la dansa contemporània, fora de tota moda en estils de moviments.

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

-És diferent viure aquí.

-Faig menys coses que a Mèxic, però sí que són més profundes. Aquí la meva vida està consagrada a la dansa i a la pintura, a l'art. Amb tota la gent que m'envolta hem creat l'Associació Cultural Ollín Kaos per fer-nos visibles.