«Potser avançaré les vacances perquè això és insuportable»

Kasem Elabet, nascut a Tànger fa 29 anys, no deixa de somriure malgrat que no sembla tenir gaires raons, ara mateix, per a l'alegria. Error; sí que n'hi ha: «Tinc una feina, i això és molt important». Sens dubte, però què dur que és ser paleta en plena onada de calor, arreglant la zona infantil del parc de les Tres Xemeneies, al Paral·lel de Barcelona. Aquest diari el troba a la font, carregant aigua per a l'obra, amb una samarreta cobrint el seu cap. Atén amb envejable amabilitat, com el millor ambaixador de l'empresa que el contracta i que va guanyar el concurs d'aquesta obra pública.

Fa uns vuit mesos que treballa en aquest projecte que d'aquí un parell o tres de setmanes estarà acabat. Quan acabi, se suposa que la companyia el traslladarà a un altre treball municipal, en aquest cas a la plaça de Lesseps, on tampoc és que abundin les zones d'ombra malgrat aquelles controvertides escultures metàl·liques. Kasem explica que tenia pensat reservar les vacances per més endavant, però que tenint en compte la calor que fa, està pensant avançar-les. «No les volia fer ara, però la veritat és que no sé si podré aguantar un mes més aquestes temperatures tan altes», aprofundeix.

Notícies relacionades

«Recorrem 40 km al dia i bevem quatre litres d'aigua»

«Si bec molta aigua he d'anar al lavabo i em poden robar»

Passa aquí vuit hores diàries, entre les vuit del matí i les sis de la tarda, amb mitja hora per esmorzar i una hora i mitja per dinar. Explica que alguns dels seus companys, potser no tan joves, encara ho passen pitjor, i que la majoria de dies beu uns cinc litres d'aigua. «¡Home!, són moltes hores a ple sol», justifica. Cada vegada que visita la font, la que els nens utilitzaran quan es torni a obrir la seva zona de jocs, aprofita per refrescar-se. Es nota que sap de què va això, perquè es remulla les zones més importants: el coll i els canells. Això, el primer. Després potser es buidarà una galleda d'aigua sobre el cap per tornar a refredar la samarreta que el salva de la insolació i que fa la funció de gorra.

Se'n va a poc a poc, regirant la samarreta per crear aquella gorra tan peculiar i de difícil execució. Són gairebé les dues del migdia, l'hora de dinar. Buscaran una ombra, o un menú pròxim. Després, un altre cop al caloret. I a la tarda, cap a casa, a reflexionar sobre aquelles possibles vacances.