Un dels espeleòlegs morts a l'Atles es va ofegar en el rescat

L'autòpsia realitzada al segon espeleòleg espanyol que va morir el mes d'abril passat al canyó del Wandras, al Gran Atles marroquí, posa en entredit l'actuació dels serveis de rescat del Marroc, que van trigar fins a cinc dies a arribar fins als accidentats i treure'ls del congost. L'anàlisi del cos de José Antonio Martínez, el policia granadí de 41 anys que va resultar ferit i va morir al cap de pocs dies al barranc, confirma ara que els cops rebuts al patir l'accident no eren mortals i que la seva mort va ser deguda a l'ofegament en aigües gelades.

El despatx d'advocats de Baltasar Garzón, Ilocad, que representa la viuda, va confirmar ahir que l'autòpsia avala per tant les negligències en el rescat, relatades en el seu moment per l'únic supervivent, Juan Bolívar.

L'accident es va produir al trencar-se una corda que utilitzaven. El primer muntanyenc, Gustavo Virués, va morir a l'acte, i José Antonio Martínez va patir ferides a les cames i contusions al cap i va quedar penjat a la paret. Van ser els seus propis companys d'expedició els que, alertats perquè trigava a arribar al punt de trobada acordat, els van localitzar dos dies després.

AJUDA REBUTJADA /Però no va ser fins transcorreguts cinc dies quan els rescatadors van baixar fins on eren. A l'assabentar-se de la notícia de l'accident, molts espeleòlegs espanyols es van oferir a viatjar al Marroc per participar i col·laborar en el rescat, i fins i tot alguns d'ells van arribar a entrar al país com a turistes amb una tona de material. També el Govern espanyol va oferir ajuda de militars experts.

Rabat, però, va rebutjar tota col·laboració i va confiar l'auxili als seus serveis de rescat, que segons els expedicionaris espanyols no tenien experiència i tenien un material «obsolet i precari». El Ministeri d'Exteriors va arribar a reconèixer després que s'havien produït «disfuncions» en la coordinació entre tots dos països.

Notícies relacionades

"Col·locar un futbolí en una oficina per desestressar és una burla"

Teràpia de grup contra l’estrès laboral als CAPs de Barcelona

A l'arribar a Espanya el supervivent va relatar que els marroquins van arribar amb cordes i sense maquinària, i que la llitera amb la qual intentaven hissar Martínez va caure a l'aigua, per aquest motiu el policia es va estar tota una nit en aigua gelada i va arribar a avisar que «s'ofegava». L'informe forense confirma que va morir per una síndrome ocasionada per «asfíxia mecànica per submersió i compromís respiratori», amb la hipotèrmia com a agreujant.

Desmenteix per tant la versió donada pel servei de medicina legal marroquina, que va atribuir la mort a la gravetat de les ferides. El despatx d'advocats insisteix ara en la necessitat de continuar amb la investigació dels fets per determinar la responsabilitat dels diferents actors implicats en el rescat. La família del difunt ja havia presentat al mes de juny dos escrits en un jutjat d'instrucció de Granada reclamant una investigació sobre les causes de la mort i els mitjans utilitzats per part del Marroc per portar a terme el rescat.