La concertada triplica la matrícula de nens d’origen migrant en una dècada

La Fundació Bofill va presentar ahir una radiografia sobre la corresponsabilitat de l’escola concertada en escolarització d’alumnat vulnerable, que conclou que les escoles concertades "equilibrades amb el seu entorn" representen ara com ara gairebé un 70% del total. És a dir, són centres sense grans diferències respecte a la realitat socioeconòmica dels seus barris, que escolaritzen de mitjana un 33% d’alumnat vulnerable, un percentatge pròxim a la mitjana que representa el risc de pobresa i exclusió social a Catalunya (35%). El Pacte contra la Segregació Escolar a Catalunya –impulsat fa sis anys–, amb la implicació de famílies i escola concertada, ha permès, en conjunt, reduir un 25% la segregació escolar a Catalunya.

Així, en pocs anys, Catalunya ha passat de ser un dels territoris amb més segregació escolar d’Europa a avançar cap a un sistema educatiu més cohesionat. El conjunt de l’escola concertada ha triplicat la xifra d’alumnat migrant amb dificultats socioeconòmiques en una dècada; si bé, a l’altra cara de la moneda, un 21% de la concertada, és a dir, una de cada cinc, continua sent elitista (no escolaritza ni tan sols el mínim d’alumnat vulnerable i actua com una privada), i un 10% ja té "certa diversitat", però grans desequilibris sobre al seu entorn. Malgrat aquestes dades positives, l’informe L’escola concertada avui. Propostes per revisar els concerts educatius en clau d’equitat, de l’experta en segregació escolar de la Fundació Bofill, María Segurola, conclou que cada any 402 milions d’euros, un terç dels recursos públics que la Generalitat destina a finançar les escoles concertades, pararan a "centres que perpetuen la segregació" (el 21% d’aquesta concertada elitista rep fons públics).

"Un dels principals reptes que s’ha de continuar abordant és la millora de les diferències socioeconòmiques entre centres", apunta Segurola, convençuda que el gran repte del país és la cohesió social i que escoles no segregades són la clau per fer-la possible.

La xarxa concertada representa actualment un 32% del Servei d’Educació de Catalunya, tot i que l’informe –assenyala la seva autora– "no aborda el necessari debat sobre el pes que ha de tenir la xarxa concertada a Catalunya", sinó que posa el focus en l’impacte que tenen els concerts educatius en la segregació escolar.

Segurola es fixa en les 105 escoles (el 21% de tota la concertada) que no acullen alumnat vulnerable. Centres grans, sobretot en barris amb molt poca vulnerabilitat socioeconòmica i que reben fons públics, si bé majoritàriament atrauen alumnat benestant d’altres zones i presenten grans desequilibris respecte a la composició social dels seus municipis. De fet, la majoria (54%) tenen altres centres amb més diversitat social a 15 minuts a peu.

En un moment que el pròxim període de renovació plurianual dels concerts està previst per al curs 2026-2027, la Fundació Bofill recorda que la renovació dels concerts educatius no és un dret automàtic dels centres, sinó "una decisió de política pública que ha de garantir la funció social i educativa de tots aquells que reben recursos públics".

Així, la Fundació Bofill reclama que la renovació dels concerts es condicioni a "la corresponsabilitat i al compliment estricte de mesures contra la segregació" (com reservar un mínim de dues places per a alumnat NESE per grup-classe). L’entitat alerta que, actualment, els acords de concerts no són "prou explícits ni exigents". Per això, consideren "imprescindible revisar com s’ajusten a la normativa actual i establir acords més concrets, exigents i vinculants". Amb el precedent de la retirada de concerts als centres que segreguen per sexe, l’entitat demana que també es pugui evitar la renovació de concerts als centres que no compleixen aquests compromisos i perpetuen la segregació.

Revisar el finançament lineal

Notícies relacionades

Esport, un aliat per cuidar el cos i la ment

Imputades 12 persones més en la trama del notari

L’organització demana també revisar l’actual sistema de finançament lineal, que "no reconeix la complexitat ni incentiva la corresponsabilitat". "A mitjà termini, Catalunya ha d’avançar cap a un finançament per fórmula, és a dir, establir un sistema estructural per a tots els centres sostinguts amb fons públics, públics i concertats, que ajusti els recursos segons variables com la complexitat social de l’alumnat, la mida o l’entorn del centre", apunta.

"És imprescindible una fiscalització més robusta per garantir l’ús correcte dels fons públics i la gratuïtat real. Crear una arquitectura de control financer més exigent per part de l’Administració: publicació anual de dades econòmiques completes (ingressos i despeses), implementació d’una plataforma digital de monitoratge gestionada pel Departament i un control d’ofici del compliment dels compromisos adquirits i la gratuïtat per a l’alumnat vulnerable", afegeixen.