Catalunya s'estanca en el 40% de recollida selectiva de brossa

Catalunya ha fet grans progressos els últims 20 anys en la recollida selectiva de residus municipals fins al punt que el 38% del total rep un tractament adequat, molt per sobre de la mitjana espanyola, però l'objectiu d'arribar al 60% el 2020, tal com proposa la normativa comunitària, sembla impossible fora que hi hagi un canvi radical de tendència. Exactament, segons dades presentades ahir per l'Agència de Residus de Catalunya (ARC), dels 3,6 milions de tones de residus municipals generats el 2014, un 38,35% es van recollir de forma selectiva, percentatge que suposa una millora del 2,8% respecte a lany anterior però al mateix temps és un retrocés davant els resultats obtinguts el 2012 (39,1%) i el 2011 (40,6%).

Segons Josep Maria Tost, director de l'ARC, les grans diferències que s'observen entre comarques avalen que el canvi és possible, és a dir, que tot és qüestió de voluntat política i ciutadana. Així, Tost va recordar que hi ha nombrosos municipis en què se supera el 70% de recollida selectiva, entre ells Matadepera, Cabrils, Sant Pere de Vilamajor i Aiguafreda -en molts casos perquè apliquen mesures innovadores com la recollida porta a porta-, mentre que en altres no s'arriba al 20%. «Mentre els surti més barat enviar les escombraries a abocadors, no canviaran», va dir el director de l'ARC, sense esmentar municipis concrets.

En línies generals, la gent sap que s'ha de reciclar i també sap on s'han de dipositar les escombraries -va prosseguir Tost-. Si tu tinguessis un amic que es resisteix a fer-ho o que ho fa malament, i ho haguessis provat tot, ¿què faries? Doncs, fora que les coses canviïn, no hi haurà més remei que imposar algun tipus de fiscalitat».

¿COM PENALITZAR ELS INCOMPLIDORS? / El que el director de l'ARC anomena «fiscalitat» és algun tipus de gravamen o impost per als municipis o fins i tot veïns que facin malament els deures, encara que la seva translació pràctica pot resultar complexa. En algunes ciutats europees se sap exactament quantes escombraries genera una comunitat de veïns i també quin és el seu nivell de separació perquè els contenidors estan als baixos de l'edifici guardats amb una clau, va posar com a exemple Tost.

Notícies relacionades

"Abans hi veníem de barbacoa; ara vivim aquí"

Les barraques de Montcada pugen un 25% després de dos anys d’oblit

Els pitjors resultats s'obtenen en el reciclatge de la fracció orgànica -que és a més la categoria amb més pes en els residus domèstics-, perquè «només se'n recull de forma separada un 30%», al marge que els contenidors porten un 14% d'impropis. «Estem estancats. Els nostres pròxims esforços se centraran aquí», va afegir.

Al marge del reciclatge, Tost va destacar també que, per primera vegada des del 2007, en els inicis de la crisi econòmica, l'any passat va augmentar lleugerament la generació d'escombraries a Catalunya. El responsable de l'ARC ho va atribuir a una certa recuperació de l'activitat comercial, però va insistir que el progrés no hauria d'estar lligat a la quantitat de residus.