«Fer el drac de Gaudí és el somni de qualsevol forjador»

-Ah. Per això va venir aquí.

-Exacte. A mi m'hi va portar la curiositat per la forja catalana. La forja modernista.

-O sigui, que és molt significatiu que ara estigui fent el drac.

-Molt. Encara que sigui una imitació, fer el drac de Gaudí és el somni de qualsevol forjador. A nivell d'ofici comporta moltes coses. És un repte molt interessant.

Encara que criat a San Vicente de Tagua Tagua, José Miguel Flores va néixer a Rancagua, uns 100 quilòmetres al sud de Santiago, a Xile. «Ho dic per la capella», diu, i recorda que és a Rancagua on hi haurà d'aquí a uns anys l'única obra de Gaudí fora d'Espanya: una capella de 30 metres d'alçada construïda segons els plànols que l'arquitecte català va cedir el 1922 al religiós franciscà Angélico Aranda. «Una coincidència, ¿no?». Instal·lat des de fa uns anys a Móra d'Ebre, el forjador xilè està embarcat des del gener en la seva empresa més ambiciosa fins ara: una reproducció del gran drac de la porta de la finca Güell.

-¿Per què ho fa? ¿És un repte personal?

-Per descomptat. Per a mi significa completar el sommi del que em va portar a Catalunya.

-¿Per on va?

-Tinc el cos acabat, i ara mateix m'estic dedicant a les ales. Després passaré al cap i finalment als detalls.

-¿Quins obstacles ha trobat?

-Bé, s'ha de tenir en compte que en el drac original hi van treballar 100 persones durant un any; jo estic sol. No tinc mans per moure algunes peces que pesen molts quilos, per exemple. A més, quan treus el metall del foc tens un temps limitat per modificar-lo, i si t'equivoques no hi ha marxa enrere: toca tornar a començar.

-¿On estarà el drac quan estigui acabat?

-Complirà la mateixa funció que l'original: a la porta d'entrada d'una finca. Fa un temps vaig fer la porta d'una altra finca, un senyor a qui li agraden molt les oliveres, i li vaig fer una porta en forma d'olivera. Va agradar molt, i gràcies a això vaig conèixer el propietari d'aquesta finca i li vaig proposar fer la seva porta idèntica a la porta del drac de Gaudí.

-¿Idèntica, el que es diu idèntica?

-L'única diferència és que serà un metre i mig més gran. Això implica uns petits canvis de disseny i materials.

-Va estudiar la porta original, suposo.

-Sí, hi vaig estar, agafant mides i estudiant el drac, és clar.

-La infraestructura amb què treballa… Té tot un aspecte molt antic.

-Sí, el que va passar és que vaig viure un temps a Vilafranca i hi vaig conèixer l'últim forjador del poble. Tenia ja 97 anys, així que la seva filla em va vendre les seves màquines, que tenen 80, 100 anys; amb això i altres coses que vaig comprar vaig muntar el meu taller. Tinc el més bàsic pel que fa a eines, infraestructura i tècnica.

-¿Per què li agrada la forja?

-Li responc amb preguntes: ¿les coses fetes 100 anys enrere perduren? Sí. ¿El que es fa ara perdurarà 100 anys? No. És això. M'agrada fer coses que perdurin.

-¿Com està la forja catalana?

-S'ha anat perdent. Hi ha molt desconeixement, es nota en les restauracions de forja modernista. Els fanals del passeig de Gràcia, per exemple: on ha d'anar un rebló hi posen cargols, coses així. Els joves s'ho prenen com un hobby, venen els seus treballs a les fires medievals i poc més. Però no en viuen.

Notícies relacionades

El Govern no es fia del sector i investigarà les causes de l’apagada

Les autonomies sota la lupa compten amb el 70% de les plantes solars

-¿Vostè sí?

-Jo combino la forja i l'escultura artística i des de començaments del 2011 en puc viure. He tingut alts i baixos, però vaig fent.