Marc Nadal: "La intenció era colar-los-la, desemmascarar una farsa"

-¿Se sent poliglot?

-Sempre m'ha agradat aprendre idiomes, He estudiat anglès, italià, sé una mica de gallec, així que una mica poliglot podria ser, però no per saber mallorquí o lapao. M'agrada aprendre idiomes i conèixer els dialectes i les seves particularitats.

-Però ha guanyat fins a tres premis literaris, dos en llengua baléà i un en lapao, la varietat lingüística d'Aragó oriental defensada per la Federació d'Asociacións Culturáls de l'Aragó Oriental (sic), la FACAO.

-En el cas del balear vaig adaptar un text que havia escrit en català a les formes que proposava l'Acadèmi de sa Llengo Baléà. S'inspiren en unes gramàtiques i uns diccionaris que van sortir al segle XIX, però el terme del baleà és un invent.

-Esperi, esperi. ¿Com comença tot?

-Un dia parlant amb dos amics mallorquins em van dir indignats: «Ara han fet una acadèmia de la llengua balear». Em vaig connectar i vaig veure que havien fundat un premi literari i m'hi vaig presentar. Vaig enviar un conte de dues pàgines anomenat Sa bala d'Aquil·les.

-I els organitzadors dels Prèmits Lliteraris en Llengo Baléà (així ho escriuen) li van donar un premi de novel·la.

-Tenien les categories de conte i de rondalla. Em van dir que el que jo havia presentat era una novel·la curta perquè no hi havia animals mitològics.

-És el nou Monterroso dels gonellistes, que, entre altres particularitats, defensen que el dialecte mallorquí no és català.

-[Cita Monterroso] Quan es va despertar, el dinosaure encara hi era. Em van dir que ningú s'havia presentat, així que em donaven el premi. Me'l van enviar al despatx de la universitat. Van pensar que era un estudiant mallorquí que vivia a Barcelona.

-Era finals del 2012.

-Sí, i el 2013 em donen el segon premi de poesia en balear amb Grassis, una paròdia. 

-I segueix acumulant premis.

-El 2013 vaig enviar un conte a la FACAO. Defensen que el que es parla a la Franja no és català, sinó aragonès oriental. I guanyo un altre premi amb el conte Que ningú no mos faigue callá.

-Expliqui-me'n la trama.

-És un nen que s'ho passa molt, molt malament a l'escola perquè té un professor pancatalanista. Els vaig dir que era de Tarragona i que els meus avis eren de Tamarit de Llitera. Vaig guanyar un tercer premi i em van invitar a l'entrega. Hi vaig anar i, la veritat, va ser una mica surrealista. Hi érem jo, una amiga, tres premiats i els organitzadors.

-I és en aquell moment quan s'assabenten a Mallorca i a la Franja que vostè és català. ¿Com s'ho prenen?

-Els de Mallorca, la veritat, s'ho van prendre esportivament i fins i tot em van agrair la publicitat. Van dir que ells m'havien adaptat la novel·la. A Aragó s'ho van prendre molt malament.

-¿Amb quina intenció ho fa?

-La veritat, no tenia malícia. És una forma més o menys elegant de colar-los-la, de desemmascarar una farsa. O bé que hagin de reconèixer que sóc un poliglot.

-I mentre guanya premis literaris està acabant una tesi doctoral en Física.

-Vaig estudiar Física i vaig fer el doctorat en Química. En la meva tesi estudio l'aplicació de diferents mètodes teòrics a proteïnes fluorescents o fotoactives. Ara ja sóc doctor.

-¿I ara?

-Aquest estiu faré classes d'anglès.

Notícies relacionades

Els reptes de transitar a l'edat adulta amb un trastorn de salut mental: gairebé el 60% dels joves reconeix tenir problemes

Les pluges tornen a partir de demà i podrien ser copioses

-¿Veu com és poliglot?

-[Riu] Els idiomes sempre m'han agradat: aquest any he estudiat àrab. Però català, valencià, mallorquí... no he hagut d'estudiar-los gaire.