Claudina Vidal: «T'acostes a la zona més amagada de la societat»

Subdirectora de l'Institut de Medicina Legal de Catalunya, Claudina Vidal Gutiérrez (Sant Boi, 1960) ofereix demà, dimarts, una conferència al voltant de la investigació forense a la Biblioteca Poblenou (19.00 h).

-Sèries com Bones, CSI, Dexter… ¿la fa somriure el que expliquen?

 

-S'ha produït un fenomen curiós amb elles: hem passat que ens veiessin com una rara avis, a estar de moda. Però els personatges que les protagonitzen als Estats Units són policies metges, el coroner, una figura que aquí no existeix. Les sèries conviden a creure que una anàlisi forense és rapidíssima, i no.

-Una professió plena de tòpics la seva.

 

-És veritat que s'identifica sempre el forense com el metge dels morts, però al darrere hi ha una feina molt humana. Som testimonis d'una part de la societat que queda molt amagada.

-¿Per exemple?

 

-Maltractament a dones i nens, abusos sexuals, pèrdua irremissible de les facultats mentals. El que em va cridar més l'atenció quan vaig començar va ser la presa de contacte amb uns valors que no tenien res a veure amb els meus. No et sembla possible que algú pugui abusar d'un nen. Estic parlant de misèria moral, de l'ànima.

-Quin horror.

-La part humana és importantíssima. Recordo un cas a l'Hospitalet, el d'una nena que havia patit una agressió sexual per part del pare… Em vaig passar tot el matí amb ella; va esmorzar amb mi, vam estar pintant i jugant fins que va ser ella qui m'ho va explicar. «¿Això que t'estic explicant no l'hi diràs a ningú, oi?», em va dir.

-¿Recorda la seva primera autòpsia?

-Sí, tenia 25 anys i em va impactar. Va coincidir amb un aixecament de cadàver, una senyora que feia dos mesos que era morta, i els veïns van alertar perquè la ràdio no havia deixat de sonar durant tot aquell temps. Em va fer meditar molt sobre el valor de la vida, del dia a dia, de l'amistat. Li puc assegurar que hi ha molta soledat.

-Va anar a Tailàndia pel tsunami.

 

-Sí, va ser una experiència molt intensa [des­embre del 2004, 230.000 morts en 15 països de l'Índic]. A la ciutat de Khao Lak treballàvem en un temple on hi havia 2.000 cadàvers, i al nostre costat s'alçava una estàtua de Buda; era una espècie de xoc perquè els monjos cada matí li feien les seves ofrenes. La Interpol ens va integrar en el seu equip i va ser una satisfacció comprovar que estàvem a l'altura.

-També va participar en la investigació de la tragèdia aèria de Germanwings.

 

-Fins als Alps es va desplaçar la nostra companya Anna Hospital i nosaltres, des d'aquí, vam fer l'ante mortem.

-Perdó, ¿en què consisteix?

-És l'anàlisi prèvia, recollir aquells detalls més significatius que puguin ajudar a identificar un cadàver: a part de les dades antropomètriques (altura, pes, color d'ulls), tatuatges, pírcings, cicatrius, intervencions i dades odontològiques.

-Molt dur, en aquells moments, preguntar a la família per aquests detalls.

 

-La recollida de dades ante mortem es fa sempre amb el suport d'un equip psicològic. La col·laboració dels familiars és fonamental per obtenir el màxim nombre de dades del desaparegut.

Notícies relacionades

Adaptació forestal al canvi climàtic: estratègies a Collserola, Planes de Son, les Gavarres i Montserrat

Renfe proposa alternatives al tall de l’R3 de Rodalies

-Ja.

-Recordo, en l'accident de Castelldefels [revetlla de Sant Joan del 2010], el cas d'una noia que va perdre el marit i va ser capaç de recordar que tenia fongs a les ungles dels peus. Després, en el post mortem, aquesta dada ens va ajudar molt a identificar-lo. En un altre cas, va ser clau que un pare adduís que el seu fill tenia ginecomàstia [glàndules mamàries].